Fraternitat amb els immigrants.

Enmig de la costa de gener, l'Església celebra aquest diumenge la Jornada Mundial de les Migracions. Després de ser, durant molts anys, un país d'emigrants, ara hem passat a ser un país amb un fort índex d'immigració. I al nostre bisbat això és ben visible, ja que som una zona amb moltes indústries i, per tant, amb possibilitat de trobar-hi feina i poder-se guanyar la vida. Per això, aquesta jornada em sembla que mereix una reflexió sobre el nostre compromís davant de les persones immigrades que són entre nosaltres.
 El lema d'aquesta jornada ens dóna una pista molt clara en aquest sentit: "La fraternitat va més enllà de la llei". Aquest és el lema de la Campanya de Migració 2007-2009, en què col•laboren la Delegació d'Acció Social i Migracions i Càritas Diocesana. El lema vol expressar que l'objectiu de la Jornada de Migracions i de la campanya que s'ha preparat és aconseguir que es creïn uns vincles de relació entre les persones autòctones i les persones immigrades, ja que "la fraternitat va més enllà de la llei". La fraternitat evangèlica sempre és creativa.
 Òbviament, la llei és necessària davant el fenomen de les migracions. I cal desitjar i treballar perquè la llei estigui al servei de les persones, i no les persones al servei de la llei. Els lectors i les lectores estic segur que comprendran que aquest lema i aquest desig tenen les arrels en l'esperit cristià, com el trobem viscut i expressat pel mateix Jesucrist en l'Evangeli.
 Hem de tractar amb esperit fratern les persones que han vingut a viure a casa nostra aquests darrers anys. La majoria han vingut per trobar una feina que els permeti viure amb dignitat i mantenir la seva família, que de vegades s'ha hagut de quedar a la seva terra d'origen. D’altres han vingut fugint de països que viuen les convulsions de guerres o el drama de la fam. Cada persona immigrada té una història, unes inquietuds, unes esperances. Hem de reconèixer que no ho tenen fàcil. Es troben amb dificultats de tipus legal, laboral, d'habitatge; sovint viuen lluny de la família, de l’esposa, dels fills. Es troben en un país amb una llengua i uns costums nous per a ells. De vegades topen amb actituds de desconfiança o de rebuig. La societat que els acull ha de ser conscient de l'aportació que ens fan aquestes persones, tant en l'ordre humà com en l'econòmic. Si en algun cas aquestes persones protagonitzen fets negatius o delictius, no podem jutjar tot el col•lectiu per aquest fets puntuals. També és ben evangèlica aquella sentència que ens diu que "pels seus fruits els coneixereu". No és just que "paguin justos per pecadors". La majoria dels immigrants es guanyen la vida honestament, amb l'esperança de forjar-se un futur millor.
 Catalunya és un país de marca; és un país de pas amb finestres a tots els horitzons. És un país obert i amb una capacitat d'acolliment i d'integració ben demostrades en el passat i en el present. I l'Església que peregrina a la nostra terra ha tingut un cor obert als immigrants que arribaven a casa nostra des de diversos punts d'Espanya. Avui els orígens de l'onada immigratòria s'han ampliat i fins i tot podríem dir que s'han globalitzat. Així és de general i variada l'actual immigració. Això ens planteja uns reptes nous i més difícils que els d'abans. Però els cristians hem de romandre oberts als signes dels temps i hem de donar-hi aquella resposta que ens demana Jesucrist. I Jesucrist ens demana acollir l'immigrant com un germà, reconèixer tot el que ens aporta i, si és cristià, acollir-lo també com un germà o una germana en la comunitat de la fe. Encoratjo a tots a fer-ho, i dono les gràcies a tots els qui em consta que ja ho fan.

+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa