Germans Tots ! 01/08/2121

Germans Tots ! (01/08/21)

Avui, i durant els diumenges següents, anirem comentant  alguns fragments de la carta encíclica Fratelli Tutti" (Germans tots) del Papa Francesc sobre la fraternitat i l'amistat social. En mig de tants sorolls, de tantes paraules buides, de tantes imatges sense sentit que ens arriben, ens anirà bé una lectura tranquil·la, meditada d’aquestes paraules del papa Francesc. 

En aquesta carta el Papa comença proposant la figura de Sant Francesc d’Assís que, quan escrivia per dirigir-se a tots els germans i proposar-los una forma de vida amb gust d’Evangeli, ho feia amb aquesta expressió: «Fratelli tutti» “Germans tots“. D'aquests consells el Papa en destaca un, en el qual ens convida a un amor que va més enllà de les barreres de la geografia i de l'espai. Declara feliç el qui estimi l'altre «tant el seu germà que està lluny d'ell com quan està al seu costat» (n.1).

I segueix dient el Papa: “Amb aquestes poques i senzilles paraules – Sant Francesc d’Assís - va expressar l'essencial d'una fraternitat oberta, que permet reconèixer, valorar i estimar cada persona més enllà de la proximitat física, més enllà del lloc de l'univers on hagi nascut o on habiti. Aquest sant de l'amor fratern, de la senzillesa i de l'alegria, torna a motivar-me per dedicar aquesta nova encíclica a la fraternitat i a l'amistat social. Perquè sant Francesc, que se sentia germà del sol, de la mar i del vent, se sabia encara més unit als qui eren de la seva pròpia carn. Va sembrar pau per tot arreu i va caminar prop dels pobres, dels abandonats, dels malalts, dels exclosos, dels últims” ( n.2).

Tenim per tant com a proposta del papa el testimoniatge, l’exemple, de Sant Francesc d’Assís, actual encara després de segles, perquè és l’Evangeli i Jesús el que volia reproduir a la seva vida. I continua explicant-nos:

“Hi ha un episodi de la seva vida que ens mostra el seu cor sense confins, capaç d'anar més enllà de les distàncies de procedència, nacionalitat, color o religió. És la seva visita al Sultà Malik-al-Kàmil, a Egipte, que va significar per a ell un gran esforç a causa de la seva pobresa, els pocs recursos que tenia, la distància i les diferències d'idioma, cultura i religió. Aquest viatge, en aquell moment històric marcat per les croades, mostrava encara més la grandesa de l'amor tan ampli que volia viure, desitjós d'abraçar tothom. La fidelitat al seu Senyor era proporcional al seu amor als germans i a les germanes. Sense desconèixer les dificultats i els perills, sant Francesc va anar a l’encontre del Sultà amb la mateixa actitud que demanava als seus deixebles: que sense negar la pròpia identitat, trobant-se «entre sarraïns o altres infidels […], no promoguin disputes ni controvèrsies, sinó que estiguin sotmesos a tota humana criatura per Déu. Ens impressiona que vuit-cents anys enrere Francesc convidés a evitar tota forma d'agressió o contesa i també a viure una humil i fraterna "submissió", fins i tot davant dels qui no compartien la seva fe. (n.3).

A partir d’això que ens diu el papa Francesc, se’ns haurien de plantejar algunes preguntes: Tenim consciència del que vol dir que tots som germans? Som conscients que no són només paraules boniques dir que som germans, que ho som realment?  I encara més, vivim i ens esforcem per veure i tractar els altres com a germans?

Aquestes són preguntes a les que només cadascú de nosaltres pot donar resposta davant Déu. Us convido a fer-ho.

+ Salvador Cristau i Coll

Bisbe Auxiliar

Contingut relacionat

Carta Dominical 01/08/2021