Humilitat o protagonisme - 23/06/2024 -

Humilitat o protagonisme

 

Sant Joan Baptista, profeta i precursor, és un sant molt estimat a casa nostra. Cada any celebrem la seva festa amb fogueres, amb coca, tirant petards. Coincideix al voltant de les dates del solstici d'estiu, el punt en què el sol comença a minvar les seves hores entre nosaltres. És ell mateix qui va dir: "Ell ha de créixer i jo he de minvar" (Jn.3, 30).

 

Sant Joan va tenir molt clara la seva missió: ell no era el sol que ve del cel, sinó el que anirà «davant del Senyor a preparar els seus camins» (Lc 1,76). Aquestes paraules profètiques de Zacaries, el seu pare, van ser una guia per a la seva vida. La seva missió no era brillar com el sol, sinó només indicar el seu adveniment. Igual que l'aurora anuncia l'arribada del sol, sant Joan és qui apunta a Jesucrist. Per això, quan el representem en les imatges, sovint hi ha aquelles paraules seves: «Mireu l'anyell de Déu, el qui lleva el pecat del món» (Jn 1,29), tota la seva vida apunta cap a Crist.

 

Tots som conscients del món en què vivim. Un món narcisista, un món que, col·loquialment es diu «viu de cara a la galeria», on el centre sempre és un mateix. Ens exhibim a les xarxes socials sent sempre nosaltres el centre amb la pretensió que tots siguin amics o seguidors nostres, i seguim fins a l'última conseqüència la frase feta «una imatge val més que mil paraules». Busquem aprovació, admiració, ser nosaltres el model per als altres, i que premin el signe "m'agrada".

 

La proposta de la vida cristiana és precisament tot el contrari: «Ell ha de créixer i jo he de minvar». Des de la humilitat, veient la gran desproporció que hi ha entre nosaltres, la criatura, i Déu, el creador, el repte és que cada dia Ell visqui més en nosaltres, que puguem dir com sant Pau: «Ja no soc jo qui visc; és Crist qui viu en mi» (Ga 2,20). Per què? Perquè em va estimar i es va entregar ell mateix per mi -diu sant Pau a continuació-.

 

Sant Joan era profeta en el seu temps, i precursor de Crist. Nosaltres estem cridats com a batejats a fer el mateix: transparentar cada dia més a Crist amb la nostra vida, amb les nostres paraules i accions, sense protagonismes, sabent que el protagonista és ell: no vulguem fer ombra al Sol que ve del cel.

 

Siguem ferms i clars en allò que creiem davant els altres. La humilitat del Baptista no anava en contra de la fermesa del que predicava. Per tant, no ens deixem superar per l'ambient en què vivim. «Portem aquest tresor en gerres de terrissa, perquè quedi ben clar que aquest poder incomparable ve de Déu, i no pas de nosaltres» (2 Co 4,7). Tot el que vivim, ho hem rebut de Déu i no és pas nostre, nosaltres som la gerra de terrissa: la fe, la vida, tots els dons són del Senyor..., és tot d'Ell.

 

Demanem la intercessió de sant Joan Baptista, que ens ajudi a aprendre, com ell, a minvar, a mostrar més Crist en la nostra vida per poder-lo fer més present en el nostre món, tan assedegat i necessitat de la presència de Déu.

 

+ Salvador Cristau i Coll

Bisbe de Terrassa