Entre les activitats programades per la nostra diòcesi amb motiu de l’Any de la Misericòrdia es recomanen diferents peregrinacions i la primera és la que fem a Terra santa i que comença aquest diumenge 3 d’abril. S. B. Mons. Fouad Twal, Patriarca Llatí de Jerusalem, que el maig de 2013 va rebre els participants a la nostra primera peregrinació diocesana, en el seu missatge del Nadal passat convidava a viure l’Any de la Misericòrdia visitant Terra santa. Els pelegrins –assegurava- “no han de tenir por de venir. Malgrat la situació tensa en aquesta terra, les seves rutes no tenen perills”.
Ens podem preguntar quin sentit te una peregrinació a Terra Santa en els temps actuals o bé on radica l’atractiu d’aquells Llocs Sants per a cristians i no cristians. Per als cristians, de manera particular Natzaret, Betlem i Jerusalem signifiquen el lloc d’encontre i d’unió de Déu amb l’ésser humà, la irrupció poderosa de l’Etern en el temps, en la història humana.
Peregrinar a Terra santa significa posar-se en camí, obrir l’enteniment i el cor, posar-se en actitud d’escolta i d’encontre. El despreniment i la desinstal·lació són essencials per al pelegrí. La peregrinació, tal com recorda el papa Francesc en aquest any, ha de propiciar un camí interior de canvi, de conversió personal. Una experiència fonamental d’aquests dies ha de ser l’escolta atenta de la Paraula de Déu, sempre viva i eficaç, en aquells mateixos llocs geogràfics en aquella terra on fou pronunciada, que com ho recordava el beat Pau VI, papa, permeten “al cristià posar-se en contacte directe amb l’ambient on ‘el qui és la Paraula es va fer home i habità entre nosaltres’” (Jn 1,14).
De fet no anem a fer turisme, encara que visitarem llocs importants, significatius i de gran bellesa. Però la finalitat principal és que aquests dies experimentem un trobament renovat amb Crist, que refermi la nostra consciència que som deixebles seus, cridats a donar un testimoni joiós de la nova vida que ell ens ha obtingut pel seu misteri pasqual. També hem de fer camí amb els germans i descobrir Crist en ells. La peregrinació ajuda a eixamplar els horitzons de la ment i del cor, facilita la descoberta de realitats noves i de situacions que hom no es pot imaginar. En aquest camí també es fa possible l’encontre amb moltes persones diferents i, en particular, dels nostres germans, els cristians d’aquella terra que viuen en una situació d’extrema fragilitat. D’aquest manera col·laborem en la seva subsistència econòmica i també els donem alè amb la nostra presència, de manera particular pels carrers de Jerusalem.
En definitiva, cada una de les nostres petites existències és com una peregrinació a la casa del Pare pels camins del món i de la història. Una peregrinació que s’identifica amb el seguiment de Jesús i que ell mateix descriu: “Si algú vol venir darrera meu, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i em segueixi” (Lc 9,23). Aquestes paraules expressen la radicalitat i el compromís d’una decisió que no s’avé amb les vacil·lacions o amb el voler girar la vista enrere. Es tracta d’una exigència forta, que en el seu moment impressionà els deixebles, i que a nosaltres també ens crida l’atenció. Però no oblidem que el seguiment de Crist, l’ideal de la vida quer ell ens proposa a l’Evangeli, omplirà de sentit la nostra vida, l’omplirà d’amor i d’alegria.
+Josep Àngel Saiz Meneses Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa