En el quart diumenge de Pasqua, anomenat també diumenge del Bon Pastor, l’espiritualitat d’aquest temps litúrgic arriba veritablement a un cim que es pot resumir en les paraules d’un salm molt divulgat: “El Senyor és el meu pastor, no em manca res”.
L’Església primitiva te una consciència molt clara que Jesucrist –i només Ell- és l’únic pastor, el “Bon Pastor” de l’Església, de cada comunitat, de cada cristià. El ministeri d’aquells a qui s’ha confiat el servei de presidir i dirigir les comunitats ha de procurar no “ocultar” la presència de l’únic i veritable pastor.
Així ho corroboren, entre molts d’altres, dos grans testimonis del cristianisme primitiu. Un és Sant Ignasi d’Antioquia, màrtir de Crist a Roma l’any 107. En la carta que escriu als cristians de Roma abans d’arribar a la ciutat per a donar la seva vida per Crist, els diu: “Recordeu-vos en les vostres pregàries de l’Església de Síria, la qual, en lloc meu, te Déu com a pastor. Només Jesucrist i el vostre amor seran el seu bisbe”.
L’altre testimoni és de Sant Fructuós, el qual, anant de camí a l’amfiteatre de Tarragona, on fou condemnat a morir pel foc amb els seus dos diaques Auguri i Eulogi l’any 259 –són, de fet, els màrtirs més antics de la Hispània romana de qui tenim constància fidedigna del seu martiri- va dir als cristians el que segueix: “No us mancarà mai pastor. Perquè l’amor i la promesa del Senyor no podran fallar mai ni en aquest món ni en l’altre, perquè això que ara veieu és breu, com el sofriment d’una hora”.
Permeteu-me que, com a bisbe vostre, us confessi que desitjo compartir la plena confiança en Déu del nostre protomàrtir tarragoní en aquests moments d’escassetat de vocacions al ministeri sagrat entre nosaltres. I ens podem referir encara a unes paraules del profeta Jeremies que el beat Joan Pau II va posar com a títol de la seva exhortació apostòlica sobre les vocacions en l’Església: “Us donaré pastors segons el meu cor” (Jer 3,15).
En aquest diumenge del Bon Pastor, l’Església celebra la Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions, tant les sacerdotals com les religioses. En el missatge que ha publicat amb ocasió d’aquesta jornada, Benet XVI glosa el tema de les vocacions a l’Església com un do de la caritat de Déu. I fa una petició molt concreta als qui treballen en l’Església, als bisbes, sacerdots, diaques, religiosos i religioses, catequistes, col·laboradors de les tasques eclesials i a tots els qui treballen en l’educació de les noves generacions. La petició del papa és aquesta: “Us exhorto amb viva sol·licitud a prestar atenció a tots aquells que, en les comunitats parroquials, les associacions i els moviments, adverteixin la manifestació dels signes d’una crida al sacerdoci o a una especial consagració. És important que es creïn en l’Església les condicions favorables perquè puguin aflorar tants sís, en resposta generosa a la crida de l’amor de Déu”.
Hem de ser conscients de la importància de la pastoral vocacional i treballar-hi a fons, i el Senyor beneirà els nostres esforços. Confiem molt en les famílies cristianes, perquè són com el primer seminari i el primer noviciat on les noves generacions poden descobrir la bellesa i la importància del sacerdoci i de la vida consagrada a Déu.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa