JOVES A LA RECERCA DE SENTIT

Acaba el curs escolar, i acaben moltes activitats extraescolars que també funcionen seguint pràcticament el mateix ritme. Aquest final de curs s'ha vist commocionat per alguns esdeveniments en els àmbits escolars i juvenils. Què passa? Com és possible que s'arribi als extrems als quals s'ha arribat? Què falla en el sistema educatiu i en les diverses instàncies educatives?

Les disputes entre grups juvenils o les baralles al pati del col•legi no són cap novetat. Com sempre han existit tensions entre els mateixos germans, que viuen a la mateixa casa i tenen la mateixa sang. Però els nivells d'agressivitat i de violència que s'han produït en aquests esdeveniments recents signifiquen una mena de salt qualitatiu molt preocupant per a tots i exigeix que ens esforcem en la recerca de solucions i en el recolzament a totes les persones i instàncies que treballen en l'educació. No n'hi ha prou de repetir una vegada i una altra que els joves són el futur de la societat. Hem de creure-ho a fons i actuar en conseqüència.

M'agradaria que entre tots recuperéssim una cultura de la coresponsabilitat educativa, que hi treballem amb esperança, malgrat les limitacions i les dificultats objectives. M'agradaria que, sense caure en moralismes fàcils i des del realisme sensat, analitzéssim aquests fenòmens que tant ens preocupen.

El que no s'ha de fer de cap manera és criticar i queixar-se dels joves i culpabilitzar els protagonistes de forma simplista i sense aprofundir en les causes dels fets. Segurament aquests nois han crescut amb un dèficit de referències, en famílies desestructurades que es donen cada vegada en percentatges més elevats. Falta una referència clara del pare i de la mare, del nucli familiar, del mestre d'abans, que tenia en el poble o en el barri una autèntica autoritat moral.

L'entorn materialista i consumista en què es mouen els porta a la superficialitat, a la diversió immediata, al desig de gaudir amb facilitat. No els estem educant en l'excel•lència, en el sacrifici, en l'esforç. Hem procurat que no els manqui res de tot allò de què la generació anterior es va veure privada i se'ls ha donat tot sense una pedagogia adequada que els ajudi a valorar les coses i a situar-se en la realitat. Al contrari, han tingut a la seva disposició tot el que els és necessari i també capricis innombrables sense unes persones adultes que des del diàleg els fessin entendre el valor de les coses. Quants d'aquests joves han tingut el televisor com a principal company de jocs i dels llargs vespres!

Les generacions joves es contagien de l'individualisme generalitzat de la societat que regeixen els adults, i alhora tenen com una espècie d'instint innat que els porta a agrupar-se, a estar junts. Una societat que es mou entre dues temptacions: la de l'individualisme i la del conformisme gregari. El fet d'estar junts, de passar moltes hores amb la penya o el grup, els porta a socialitzar-se, objectiu prou important avui dia i difícil per a molts d'ells. Però, en aquestes fases en què desconnecten dels pares i de tot el que significa autoritat, la seva vida queda marcada per la tendència dominant del grup del qual formen part o per la influència del líder d'aquest grup.

L'espai reduït d'una carta dominical no em permet allargar-me més per avui. Però espero que seguirem reflexionant sobre aquest tema.

+ Josep Àngel Saiz Meneses, Bisbe de Terrassa

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa