L’ “ecologia” del treball

Dins d’aquesta setmana, el proper divendres, 1 de maig, es celebra la Festa del Treball. Voldria fer unes reflexions sobre aquesta realitat tan important en la vida de les persones, especialment en les actuals circumstàncies. En primer lloc, convé recordar que el treball és un element fonamental de la vida humana, i té diferents dimensions com el fet de ser una participació de l’obra creadora de Déu, un servei als germans, una ocasió de col·laboració amb els altres, un mitjà de creixement i de santificació personal. El nostre treball està composat per un conjunt de relacions: amb nosaltres mateixos, amb els altres, amb els productes o les obres que realitzem, amb els serveis que oferim, amb el mitjà ambient i amb l’impacte que té el que fem en l’ecologia del món.

 

Totes aquestes relacions s’entreteixeixen i adquireixen sentit de forma individual i col·lectiva. Quan ens centrem amb exclusivitat en els resultats, aquestes relacions es veuen perjudicades. Si ens entestem únicament en l’èxit a costa pròpia i dels altres, amb més facilitat aquest se’ns pot esmunyir. És de gran importància descobrir el sentit del treball. L’humanista Víctor Frankl insistia que “la dignitat humana es rebel·la contra l’idea de que l’home és un mer instrument en el procés laboral, un mer mitjà de producció. La capacitat de treballar no ho és pas tot; ni tan sols és una base essencial ni suficient per a una vida amb sentit. Un home pot ser capaç de treballar i no dur una vida significativa; i un altre, pot ser incapaç de treballar i, malgrat tot, dur una vida amb sentit”.

 

Un deixeble seu, Alex Pattakos, estudiós també de les relacions humanes dins les empreses, escriu el següent: “Quan la direcció d’una empresa es compromet amb el sentit, els seus empleats poden trobar-lo amb més facilitat: es tracta simplement de deixar-se impregnar individualment de certs valors significatius. Si se’ns valora i aprecia, si es té cura del nostre benestar, ens sentim instintivament part d’un tot significatiu. Però no sempre és així. Sens dubte, quan la gerència no manifesta interès pels valors, resulta més difícil honrar el sentit en el treball, però és en aquest casos quan la nostra iniciativa té més importància” (“En busca del sentido” – Paidós Plural).

 

Quan l’obtenció de beneficis és l’únic que defineix les finalitats d’una empresa o del treball d’una persona i desapareixen les preocupacions humanístiques i les normes ètiques i morals, llavors acaba apareixent una crisi com la que patim actualment, a l’origen de la qual s’hi troben grans dosis d’egoisme, cobdícia, especulació, una economia en bona part artificial i un desig d’enriquiment ràpid al marge de tota ètica.

 

Recordem l’etimologia de la paraula “economia”. Aquesta paraula procedeix del terme grec oikos, que significa “casa” i nomos, que significa “gestió, costum, norma o llei”. L’economia comprèn tots els aspectes tant de la gestió d’una llar, com d’una empresa, d’un país, d’una institució cultural o religiosa, o de tot un planeta. Per tant, l’economia té a veure amb la comunitat, amb la supervivència, i ha d’estar dotada de sentit. Tant de bo que les nostres economies siguin reals i no fictícies, de sentit i no absurdes, solidàries i no egoistes, i propiciïn una veritable ecologia del treball humà.

 

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa