Lourdes celebra aquest any un jubileu amb motiu del 150è aniversari de les aparicions de la Mare de Déu a una noia neta, senzilla, profunda i entregada, santa Bernadeta Soubirous. Entre les 12 missions, que són els objectius d’aquest jubileu, una ha estat confiada a l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes de les diòcesis de Barcelona, Sant Feliu de Llobregat i Terrassa: la que té cura de la missió de l’Església al costat de les persones discapacitades. Compartim aquest encàrrec amb una entitat anglesa, l’Organització de Pelegrinatges d’Infants Discapacitats. Els propers dies -del 25 al 29 d’aquest mes- celebrarem el 145è pelegrinatge de l’Hospitalitat a Lourdes, pelegrinatge en el qual tinc previst participar.
Ens convé fer-nos aquesta pregunta: com podem complir la missió que se’ns ha confiat d’estar amb els discapacitats? Nosaltres hem d’acompanyar el discapacitat des d’una experiència, la de Crist, que ens porta a reconèixer la dignitat indiscutible de la persona discapacitada. Es tracta d’imitar allò que en els Evangelis veiem que fa Jesucrist: s’acosta a les persones que pateixen, cura els malalts, consola els afligits, es fa càrrec de la situació de tota persona que es troba en el camí. Sovint són persones cansades, afeixugades, sofrents. I no solament s’acosta al patiment humà sinó que també l’assumeix fins a les últimes conseqüències, i per això experimenta la fatiga, les penalitats materials, les calúmnies, la persecució, la passió i la mort.
Ens cal contemplar Crist que pateix voluntàriament amb la consciència que ha de recórrer el camí disposat pel Pare. Crist respon així a la pregunta de Job i de tants homes i dones de la història. Respon no només amb la seva paraula sinó també amb el seu propi sofriment.
Però la vida de Crist, lliurada per amor fins a la mort, no acaba a la creu. Ressuscitat pel Pare, arriba, per la força de l’Esperit, fins a nosaltres com a principi i fonament de la nostra pròpia resurrecció. L’amor redemptor de Déu és més fort que la mort. Des de Crist ressuscitat se’ns revela el futur que pot esperar l’home, el camí que pot portar-lo a la seva plenitud i la garantia última davant el fracàs, la injustícia i la mort.
A la llum del Crist comprenem millor que la nostra vida és un tresor, una meravella. Hem d’omplir cada moment de fe, esperança i amor. Hem de col•laborar amb el nostre esforç de cada dia per superar les dificultats, les penes i les pors, i per fer que el món sigui una mica més lluminós i més humà. Per sobre de tot, hem de viure la certesa que malgrat el misteri del sofriment la vida val la pena, i la meva petita història –vull dir la història de cada persona anònima- també, perquè forma part d’una història més gran que està custodiada per un Pare que és Amor i que m’estima.
Només Déu coneix el valor de cada vida humana i els fruits que aquesta vida pot donar, com ho veiem contemplant la vida d’aquella noia anomenada Bernadeta Soubirous, testimoni d’aquells aspectes de l’Evangeli que Lourdes ens recorda sempre: la pregària, la penitència, la conversió, la gràcia de Déu, la pobresa i la confiança en Déu. Aquestes actituds ens ajudaran a fer camí al costat de les persones discapacitades, des de sempre acollides amb honor a Lourdes, perquè són testimonis d’humanitat, persones que cal comprendre i estimar, sempre disposats a aprendre d’elles i de la seva humanitat.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa