A l’evangeli d’aquest diumenge Jesús anuncia la “bona nova” del perdó. El miracle de la guarició del paralític mostra que Jesús es manifesta com algú que te el poder de perdonar els pecats i, com que aquesta potestat està reservada a Déu, Jesús s’està presentant com a Déu. Jesús guareix aquell home de la seva paràlisi física. Però ens diu quelcom més: posa de manifest que ha vingut a portar la salvació integral, que ha vingut a salvar l’home sencer.
Dimecres vinent, amb el ritu de la imposició de la cendra, els cristians entrem en el temps de la santa Quaresma. ¿Què ens demana aquest període als cristians d’avui? Abans que res, diria que ens demana estar ben desperts i ser capaços d’interpretar els “signes dels temps”.
Vivim un moment històric de profundes transformacions, en una evolució cultural i tecnològica contínua, enmig d’una secularització aparentment sense marxa enrere, on la dimensió religiosa tendeix a ser relegada a l’àmbit privat. En el centre de l’escenari es troba l’eclipsi del sentit de Déu i del sentit últim de l’home, l’anestèsia del sentit i de la consciència del pecat i el decaïment de les categories del bé i del mal que se’n segueix.
Doncs bé, aquí i ara, els cristians estem cridats –especialment durant la Quaresma- a anunciar la “bona nova” del perdó dels pecats. Perquè el pecat existeix i no es pot ignorar la seva realitat. Perquè Jesucrist ha vingut a salvar-nos del pecat i de tot mal. Perquè en virtut de l’amor misericordiós de Déu, sabem que allí on abundà el pecat, sobreabundà la gràcia (cf. Rm 5,20).
Per això no dubto en recomanar la recepció, especialment en aquest temps quaresmal, del sagrament del perdó o de la reconciliació. M’ha impressionat que el papa recomani vivament, en el seu missatge recent per a la Jornada Mundial dels Malalts, els anomenats “sagraments de guarició”: la confessió i la unció dels malalts. Em vaig referir a aquest darrer en un comentari anterior.
El sagrament de la Penitència –subratlla el Papa- te una gran importància en el camí de la vida cristiana perquè “tota la força de la Penitència rau en el fet que ens restitueix la gràcia de Déu i ens uneix a ell amb una profunda amistat” (Catecisme de l’Església Catòlica, 1468). Per això l’Església, que ha rebut la missió de continuar l’anunci del perdó i de la reconciliació proclamat per Jesús, no deixa de convidar cada persona a convertir-se i a creure en l’Evangeli. És exactament el que ens dirà dimecres el sacerdot en imposar-nos la cendra. Procurem que el signe no ens faci oblidar el missatge significat en el ritu.
Jesús, amb la seva vida, anuncia i fa present la misericòrdia del Pare. Ell no ha vingut a condemnar sinó a perdonar i salvar, a donar esperança àdhuc en la foscor més profunda del sofriment i del pecat, a donar vida eterna. En el sagrament de la Penitència ens acollim a la “medicina de la confessió”. En ella –tal com ho ensenyà Joan Pau II- “l’experiència del pecat no degenera en desesperació, sinó que troba l’amor que perdona i que transforma” (cf. Exhortació Reconciliatio et paenitentia, 31).
Joan Pau II era molt conscient que l’home d’avui té necessitat de la “medicina del perdó”. Per això es va fer l’evangelitzador del “Déu ric en misericòrdia” –títol d’una de les encícliques més centrals del seu ensenyament-, del pare de la paràbola evangèlica (cf. Lc 15, 11-32), que no tanca el cor a cap dels seus fills, sinó que els espera, els cerca i els acull.
+Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa