La bellesa de Déu que resplandeix en el rostre de Crist. 5 d’agost

Entre les realitats “bones i belles” de la creació, sortides de la mà de Déu, hi ocupa un lloc únic l’ésser humà, creat “a imatge de Déu” precisament en tant que és home i dona, tal com ho expressen els dos primers capítols del llibre del Gènesi. Però la realització més aconseguida del ser humà és Jesucrist, l’home nou, “que manifesta plenament l’home al propi home”; el Fill de Déu que “amb la seva encarnació s’ha unit d’alguna manera, amb tot ésser humà” com ho ensenya el Concili Vaticà II (GS n.22).

Crist és la veritable “imatge del Déu invisible “ (Col 1,15), la manifestació plena de la glòria divina, l’epifania de la bellesa de Déu. Per això pot ser designat com “el més bell de tots els homes” (Sal 45,33). Però ell mateix és també misteriosament aquell que “no tenia ni figura ni res que es fes admirar, era menyspreat, rebuig entre els homes... semblant a aquells que ens repugna de mirar”, com diu el profeta Isaïes (Is 53,2).

La bellesa de Déu s’ha revelat, doncs, en la bellesa del  Fill de Déu com a paradoxa suprema. Ho expressà acuradament el professor Santiago del Cura en la seva intervenció a l’Atri dels Gentils, celebrat a la Sagrada Família de Barcelona el passat mes de maig: “Crist és la bellesa de l’amor anorreat i crucificat, la omnipotència contreta en la feblesa, la glòria en la creu. Paradoxalment, la bellesa divina es revela com a humilitat i anorreament d’entrega, com a ‘kénosi de l’esplendor i a la vegada esplendor paradoxal de la kénosi”, digué el professor del Cura citant el teòleg Monsenyor Bruno Forte.

I va concloure amb aquestes paraules: “La veritable bellesa no és altra que l’amor de Déu revelat definitivament en el misteri pasqual i capaç de transformar el misteri fosc de la mort en la llum radiant de la resurrecció”.

Aquestes reflexions volen ser una invitació i una ajuda per a entrar en el missatge d’una festa de Nostre Senyor Jesucrist que celebrem en ple estiu: demà, 6 d’agost, que és la festa de la Transfiguració del Senyor. En aquest dia moltes de les persones que porten el nom de Salvador celebren la seva festa onomàstica. També és el dia de la basílica romana de Sant Joan del Laterà, que té com a titular precisament el Nostre Salvador Jesucrist.

Segons la tradició, el fet de la Transfiguració s’esdevingué a la muntanya del Tabor. L’Evangeli parla només “d’una muntanya alta”. Allà Jesucrist va deixar veure als seus apòstols més propers la seva glòria divina, tot preparant-los per a assumir l’anomenat “escàndol de la creu” que haurien de viure  a Jerusalem, per tal que comprenguessin que, per a ell i per a tots els homes, la creu és camí de glòria, i la mort, camí de resurrecció.

El missatge de la Transfiguració té una gran bellesa. El beat Joan Pau II  l’introduí en el Sant Rosari, en els misteris anomenats “de llum” que es resen el dijous de cada setmana. El missatge de la Transfiguració el varen comprendre molt bé els artistes del Romànic, quan van plasmar les anomenades “majestats”: Crist que regna des de la creu. Les ferides d’aquest “home de dolors” ens han guarit. Les cicatrius del crucificat estan cridades a transfigurar-se en el Ressuscitat que ha assumit les ferides i les cicatrius de la humanitat dolguda, obrint el dolor a l’esperança.

+ Josep Àngel Saiz Meneses

 Bisbe de Terrassa

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa