La Bíblia, les cultures i les arts

     Ens apropem ja a la Pasqua de Pentecosta, la Pasqua de l’Esperit Sant, la popularment anomenada “Pasqua granada”. Perquè és la presència del primer fruit de la redempció operada pel Fill de Déu; l’enviament de l’Esperit Sant a l’Església i a tota la creació. En aquest context litúrgic, quan les lectures bíbliques ja ens conviden a preparar-nos per a rebre l’Esperit Sant, crec que és oportú recordar allò que ens diu el Papa sobra la Bíblia en la seva relació amb les cultures i les arts.

     El cardenal Gianfranco Ravasi, en una recent estada a Barcelona, va parlar de la Bíblia com “el gran còdex de la cultura occidental”. Aquesta mateixa expressió la recull Benet XVI en la seva exhortació apostòlica sobre “La Paraula del Senyor”. La recull i l’amplia perquè –diu textualment- “l’evangelització s’exten i s’arrela en el si de les diferents cultures, així com en els recents avenços de la cultura occidental”. Per això, el Papa advoca per “un renovat encontre entre Bíblia i cultures, i demana als exponents de la cultura que no han de témer obrir-se a la Paraula de Déu, ja que “aquesta mai no destrueix la veritable cultura, sinó que representa un estímul constant en la recerca d’expressions humanes cada vegada més adients i significatives”. I fa aquesta afirmació, molt pròpia del missatge fonamental que Benet XVI vol deixar al món d’avui: “Tota autèntica cultura, si vol ser realment per a l’home, ha d’estar oberta a la transcendència, en darrer terme a Déu” (VD n. 109).

     Per això el Papa no dubta a afirmar que “cal recobrar plenament el sentit de la Bíblia com a gran còdex per a les cultures” (n. 110).

     La relació entre la Paraula de Déu i les cultures s’ha expressat en obres d’art, com per exemple en les arts figuratives, en l’arquitectura, la literatura i la música. I el Sant Pare posa l’exemple del llenguatge de les icones, que des de la tradició oriental s’està difonent pel món sencer.

     Benet XVI comparteix amb Pau VI una especial preocupació pel diàleg de l’Església amb el món de l’art. Es recordarà allò que va dir en un memorable encontre amb nombrosos artistes en el marc de la Capella Sixtina del Vaticà. I a casa nostra és encara molt viu en la memòria de tots  tot el que el Papa va dir el darrer 7 de novembre, a l’homilia de la dedicació de la basílica de la Sagrada Família. Aquells “tres llibres” en els que Antoni Gaudí s’inspirà per a dissenyar la seva obra magna: el llibre de la natura, el llibre de les Sagrades Escriptures i el llibre de la litúrgia.

     Podem pensar com a especialment aplicables a Gaudí aquestes paraules de Benet XVI en el document que ens ocupa: “L’Església manifesta la seva estima i admiració pels artistes, ‘enamorats de la bellesa’, que s’han deixat inspirar pels textos sagrats; ells han contribuït a la decoració de les nostres esglésies, a la celebració de la nostra fe, a l’enriquiment de la nostra litúrgia i, al mateix temps, molts d’ells han ajudat a reflexar de manera perceptible en el temps i en l’espai les realitats invisibles i eternes”. (VD n. 112). 

     + Josep Àngel Saiz Meneses

     Bisbe de Terrassa

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa