La Bona Nova de la família

  Aquesta setmana tenen lloc a València dos importants esdeveniments, relacionats entre ells, però diferents: un congrés sobre la família i la V Trobada Mundial de les Famílies. Ambdós fets seran clausurats pel Papa Benet XVI, que serà entre nosaltres els propers dissabte i diumenge. Com han observat alguns comentaristes, aquest és un viatge apostòlic al servei de la família. Haurem d’estar ben atents al seu missatge.
    El Consell Pontifici per a la Família és l’organisme de la Santa Seu al servei de les famílies i és també l’organisme responsable de la reunió mundial de famílies que se celebrarà a València. Fa poc, aquest organisme ha complert 25 anys i amb aquest motiu ha publicat un document en el qual proposa unes reflexions sobre el “valor universal de la família”. Es tracta d’un aspecte original i certament oportú en aquests temps de globalització i de trobada entre religions i cultures.
      La família acompleix la seva missió enmig de nombroses i diverses cultures de tot el món, però arreu el futur de la humanitat es forja en la família. La doctrina de l’Església presenta la família, arreu del món, com a cèl·lula i nucli vital de la societat. Així ho afirma explícitament el Vaticà II: “La família ha rebut de Déu la missió de ser la cèl·lula primera i vital de la societat” (AA, 11); i al mateix temps proclama que “constitueix el fonament de la societat” (GS, 52). Pau VI i Joan Pau II van utilitzar en diverses ocasions aquesta analogia i també ho fa el Catecisme de l’Església catòlica, que qualifica la família com a “cèl·lula original de la vida social”. Això significa que la família és l’element primari i fonamental de la societat.
    Crec oportú insistir una mica en aquesta metàfora presa del món de la biologia. Què volem dir quan afirmem que la família és una cèl·lula original de la vida social? Les cèl·lules creixen, generen noves cèl·lules i aporten les seves qualitats a l’organisme del qual formen part. De manera semblant, la família està també cridada a facilitar el creixement humà dels seus membres, és el lloc adequat per generar noves vides i portar-les al ple desenvolupament humà per mitjà de l’educació i, amb la seva existència i la seva missió, la família contribueix al bé de tota la societat. La família veritable és, per això mateix, una Bona Nova –una bona notícia- tant per a l’Església com per a les diverses societats i cultures en què està integrada.
    D’això, se’n deriven dues exigències. Una és la fidelitat a l’autèntica família fonamentada sobre el matrimoni, i especialment a la unitat i la indissolubilitat d’aquesta institució. L’Església té en compte les dades de la realitat social sobre la família com a dades que cal considerar i, si és oportú, jutjar, però no com a pautes obligades de comportament. El fet que hi hagi molts divorcis i força unions no matrimonials, posem per cas, és la descripció social d’una realitat, però això no indica la norma que cal seguir. La situació sociològica de la família en un determinat país i en un cert moment històric únicament indica allò que s’esdevé, però no el que la família està cridada a ser, allò que ella ha de ser per tal de ser una bona notícia per al món.
L’altra exigència demana, especialment a l’Església catòlica, de plantejar-se amb realisme què ha de fer i quina classe d’ajuts ha de donar a les famílies d’una determinada societat perquè aquestes puguin complir la seva missió enmig dels canvis culturals accelerats que avui es viuen a gairebé tot el món.

+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa   

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa