La caritat mística de Teresa de Calcuta

ESCUDO EPISCOPAL SAIZ

El papa Francesc canonitzarà aquest diumenge 4 de setembre la religiosa Teresa de Calcuta (1910-1997). És molt significativa aquesta canonització dintre de l’Any Sant de la Misericòrdia de Déu. El santoral cristià col·loca  el 5 de setembre la festa d’aquesta religiosa albanesa, que fou beatificada a Roma el 29 d’octubre de 2003 per sant Joan Pau II, que obtingué el premi Nòbel de la Pau, de la qual han parlat sovint els mitjans de comunicació i que ha estat considerada com “la dona més famosa del segle XX”. És contemplada com un gran exemple de la unió del culte a l’Eucaristia i les obres de misericòrdia. Així ho va viure ella i així ho viuen les germanes Missioneres de la Caritat que ella fundà i de les que en tenim una obra a la nostra diòcesi, concretament a Sabadell.

La seva idea central, quan procedí a la seva fundació, va ser que “per a calmar la set de Jesús a la creu es necessiten amor i ànimes” i per això fundà les “Germanes Missioneres de la caritat” –també existeix una fundació masculina- per a portar l’amor de Crist “als més pobres entre els pobres”. “Vaig sentir amb força que Jesús volia que jo el servís en els més pobres entre els pobres, en els abandonats, en els habitants dels suburbis, en els marginats, en aquells que no tenien un lloc on aixoplugar-se. Jesús em convidà a seguir-lo i a servir-lo en veritable pobresa, afrontant un estil de vida que refés semblant als necessitats, en els que ell és present, en els que sofreix i als que estima”.

Vestida amb un senzill sari blanc de cotó, vorejat amb franges blaves i amb una creu petita que en penja, es llençà als carrers de les ciutats índies on malviuen i moren els més pobres. Ella i les seves religioses, als tres vots de pobresa, castedat i obediència, n’afegeixen un altre de “servei incondicionals i lliure als més pobres” que és la única missió del nou Institut.

La Mare Teresa recordava diàriament a les germanes compromeses amb ella en l’atenció als malalts i moribunds: “En cada una d’aquestes persones que ajudeu hi és Jesús agonitzant: les nafres que renteu són les seves; les ferides que netegeu són les seves. Mireu més enllà de les aparences”. “El nostre fi –afegia- és apagar la set de Jesús. ‘Tinc set’ va dir Jesús sobre la creu quan fou privat de tota consolació, morint en l’absoluta pobresa, abandonat, menyspreat, ferit en el cos i en l’ànima. Ell parlava de la seva set no pas d’aigua, sinó per les ànimes, per l’amor, per la compassió, per l’amor delicat”.

Teresa de Calcuta i les seves filles són en el món d’avui un testimoni del que ha estat anomenat “una mística dels ulls oberts”, oberts als més abandonats en nom de la fe i de l’amor a Jesucrist. Teresa de Calcuta ha estat en el nostre temps una mística de la caritat, de les obres de misericòrdia que el papa Francesc ha col·locat al centre de l’actual Any Sant de la Misericòrdia. Acabo amb aquestes paraules de la Mare Teresa a les seves religioses: “En tot moment podem ser properes a Crist, en la seva dolorosa ocultació, a través de les nostres obres de caritat. ‘A mi m’ho fèieu’ diu Jesús; tenia fam, tenia set, estava despullat, sense casa, no desitjat, oblidat, i tu, allò que fas a favor d’ells, m’ho has fet a mi”.

+ Josep Àngel Saiz Meneses Bisbe de Terrassa

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa