La humilitat de treballar en equip

Enguany el F. C. Barcelona ha assolit un èxit sense precedents. Ha estat tricampió. Quan s’acariciava la possibilitat de conquerir els tres títols, tant l’entrenador com els jugadors sempre apel·laven a la humilitat i al treball. Aquest esperit de humilitat i de treball, entre altres coses, els dugué al major dels èxits. M’agradaria referir-me en aquesta carta a aquests aspectes d’humilitat i solidaritat que propicien un treball en equip altament efectiu.

La humilitat és necessària per a tots els membres d’un equip, i especialment per als seus líders. Cal que el líder tingui una humilitat que el dugui a compartir els seus èxits amb els altres, a reconèixer i valorar l’aportació dels altres, a sacrificar-se com el qui més, a afrontar les dificultats i els imprevistos amb fermesa. És líder qui en el camp aconsegueix fer millors els seus companys i no es resigna davant les circumstàncies adverses, sinó que és capaç de provocar la reacció de l’equip, de convertir-se en revulsiu. Gràcies a la humilitat arribem a descobrir tant les nostres capacitats com les nostres limitacions i som capaços de conèixer i reconèixer les qualitats dels altres. Per altra banda, gràcies a la humilitat ens deixem aconsellar i corregir, i d’aquesta forma progressem, madurem.

Allò  que és oposat a la humilitat és l’orgull egocèntric, la necessitat de ser sempre el centre d’atenció, de ser contemplats i admirats pels altres. Es tracta d’una necessitat malaltissa, que en el fons pretén compensar un evident complex d’inferioritat. D’aquí la tendència a cridar l’atenció, a desacreditar els altres i a no reconèixer mai les seves qualitats o èxits. L’egocentrisme porta l’individu a referir-ho tot a un mateix, tant la resolució dels problemes, com el plantejament de projectes o l’anàlisi de les tasques realitzades. Acaben convertint-se en individus nocius pel treball en equip i resten totalment aïllats perquè no cerquen mai un altre interès que el propi.

Avui dia a les institucions, a les empreses, a les administracions, la forma habitual de treballar és en equip. Per això no n’hi ha prou amb la materialitat d’un conjunt de persones que treballen en el mateix àmbit, sinó que es requereix també esperit d’equip. L’esperit d’equip és quelcom que reconeixem a l’instant, però que resulta difícil de definir. És més gran que nosaltres, independentment de la grandària del grup. I, al mateix temps, no pot existir sense la nostra participació. Quan treballem amb esperit d’equip, tot és possible. A l’esport o a les empreses i a les més diverses tasques l’esperit d’equip eleva el rendiment i la moral de tot el món.

Treballar en equip és una forma d’humilitat, la virtut que Santa Teresa de Jesús, amb gran saviesa, identificava amb la veritat: “Déu és suma  Veritat, i la humilitat és caminar en veritat; que és veritat molt gran no tenir cosa bona de nosaltres, sinó la misèria i l’ésser no res; i qui això no entén, camina en la mentida” (6 Morades 10,8). No podem progressar sinó és des de la veritat, des del realisme més profund. Allà on no hi ha humilitat tampoc no ni ha veritat ni coherència i, per tant, no hi h acreixement. Tant de bo la humilitat sigui un dels nostres distintius, i en lloc de gastar energies en el cultiu del nostre ego, realitzem una tasca comuna, “en equip”, al servei de Jesucrist i del seu Evangeli. 

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa 

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa