Aquest és el crit de lloança de Maria quan, portadora del Fill Únic de Déu, visità a la seva cosina santa Elisabet. Maria dona gràcies i lloa al Senyor perquè ha fet en ella meravelles. Avui celebrem una de les grans meravelles que Déu ha fet en Maria perquè l’ha creada Immaculada.
Però aquest càntic de la Mare de Déu ens inclou també e nosaltres perquè també nosaltres som part de les meravelles que Déu ha obrat en ella, perquè som també fills seus, hem estat fets fills de Déu també nosaltres gràcies al seu «faci’s en mi la vostra Paraula». La solemnitat de la Immaculada Concepció de Maria, que avui celebrem, és per a nosaltres una festa de família, una festa de tota l’Església, la festa de la nostra Mare que és plena de gràcia, Immaculada des del primer moment. Això vol dir que Maria ha estat lliure sempre, des del primer instant de la seva concepció de tota taca, de tota ombra de pecat, d’egoisme, i per això ha estat sempre del tot plena de la gràcia, de l’amor i de la presència de Déu.
El Concili Vaticà II afirma per això en el capítol VIII de la Constitució Dogmàtica Lumen Gentium dedicat a Maria que «no té res d'estrany que entre els Sants Pares prevalgués el costum d’anomenar la Mare de Déu totalment santa i lliure de tota taca de pecat, com plasmada i feta una nova criatura per l'Esperit Sant». Enriquida des del primer instant de la seva concepció amb la resplendor d'una santedat enterament singular, la Verge Natzarena, és saludada per l'àngel de l'Anunciació com a «plena de gràcia» alhora que ella respon al missatger celestial: «Heus aquí l'esclava del Senyor, faci’s en mi segons la vostra paraula» (Lc 1, 28.38).
Ella és Mare de Déu, i com a Mare de Jesucrist és també Mare de l’Església, el seu Cos, del qual Ell n’és el Cap i nosaltres els seus membres. Per això nosaltres també exultem amb Maria perquè tenim una Mare Immaculada, Plena de Gràcia, una mare que vetlla per nosaltres. Si tota mare viu pendent dels seus fills, hi pensa, vetlla i en té cura, sobretot quan passen problemes i necessitats, Maria com totes mares vetlla pels seus fills, està pendent de nosaltres, ens ofereix la seva ajuda materna.
Som en el temps de l’Advent que és temps d’esperança. Caminem amb Maria, acudim a ella en el nostre camí, en aquest Advent que vivim. Deixem-nos guiar per aquesta mare i mirem-la com el nostre model. Sant Bernat de Claravall ens va deixar aquesta senzilla i bonica pregària que podem resar aquest temps d’Advent amb confiança de fills que s’adrecen a la seva mare:
Recordeu-vos, oh pietosíssima Verge Maria!, que mai no s'ha sentit a dir que ningú dels que han acudit a la vostra protecció, implorant el vostre auxili, hagi estat abandonat de vós.
Animat per aquesta confiança, a Vós acudeixo, oh Mare, Verge de les verges, i gemint sota el pes dels meus pecats m'atreveixo a comparèixer davant la vostra presència sobirana.
Oh Mare de Déu, no rebutgeu les meves súpliques, abans bé, escolteu-les i acolliu-les favorablement.
Amén.
+ Salvador Cristau i Coll
Bisbe de Terrassa
