Entre els material que el Pontifici Consell per a la Nova Evangelització ha publicat com ajuda per a celebrar l’Any Sant de la Misericòrdia es troba un llibret que es titula Sants en la misericòrdia. S’hi explica que es va elegir aquest titular per comptes de l’expressió més tradicional “Els sants de la misericòrdia” perquè aquests sants i santes “abans de practicar la misericòrdia amb el proïsme perquè abans s’han deixat impregnar per la infinita Caritat de Déu. Han esdevingut misericordiosos perquè abans s’han deixat impregnar per la Divina Misericòrdia”. Aquesta és la raó del títol escollit: els sants en la misericòrdia.
Un d’ells és el sant rector d’Ars (França) sant Joan Baptista Vianney (1786- 1859), patró dels rectors de parròquia de tot el món; la seva festa es celebrà el 4 d’agost, fa pocs dies. Li agradava repetir amb freqüència: “El Sacerdoci és l’amor del cor de Jesús”. I afegia: “Un bon pastor, un pastor segons el cor de Déu és el més gran tresor que el bon Déu pugui concedir a una parròquia i un delks dons més preciosos de la misericòrdia divina”.
En la seva predicació utilitzava de manera recurrent imatges bíbliques sobre el bon Déu. I pensar que va estar a punt de no ser ordenat perquè tenia dificultats amb el llatí!... Però havia rebut el do de la santedat, que és el fonamental, abans que d’altres dons. I per això la vida d’un sant és predicació viva pel poder de la gràcia de Déu. “Nostre Senyor –explicava als seus parroquians- és a la terra com una mare que porta el seu infant als braços. Aquest infant és dolent, venta cosses a la mare, la mossega, l’esgarrapa, però la mare no n’hi fa cas; sap que si cedeix el nen caurà, no pot caminar sol. Vet aquí com és Nostre Senyor: ell aguanta tots els nostres maltractaments, totes les nostres arrogàncies, ens perdona totes les nostres beneiteries, te pietat de nosaltres malgrat nosaltres”.
I quan sentia lloances perquè a la seva petita parròquia hi desembocava un riu de pecadors, de tota França, a la recerca de perdó,precisava: “No és el pecador que retorna a Déu per demanar-li perdó, sinó que és Déu mateix que corre al darrere del pecador i el fa tornar a Ell”. D’aquesta convicció arrenca la sentència que diu: “Déu te més desigs de perdonar-te que tu de demanar-li perdó”, o la sentència que, amb un neologisme llatinoamericà , ha fet popular el papa Francesc: “Déu sempre ens primereja (pren la iniciativa) amb el seu amor, que no es cansa mai de perdonar-nos; no ens cansem nosaltres de demanar-li perdó”.
El papa Francesc explica aquesta anècdota en el seu llibre-conversa El nom de Déu és misericòrdia: “Recordo un pare caputxí que exercia el seu ministeri a Buenos Aires i era més jove que jo. Una vegada va venir a veure’m i em va dir: ‘Necessito la teva ajuda. Al confessionari tinc molta gent de tota condició. Els perdono molt i a vegades experimento un escrúpol, l’escrúpol d’aver perdonat massa’. Varem parlar de la misericòrdia i li vaig preguntar què feia quan sentia aquest escrúpol. Em respongué: “Vaig a la nostra petita capella, davant del tabernacle i li dic a Jesús: Senyor, perdona’m perquè he perdonat massa. Però ets tu qui m’has donat tan mal exemple’ No me n’oblidaré mai” afegí el papa Francesc, que va exercir durant un temps el ministeri de confessor a la ciutat argentina de Còrdova abans de ser nomenat bisbe auxiliar de Buenos Aires.
+ Josep Àngel Saiz Meneses Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa