Avui celebrem la solemnitat de la Pentecosta i també és el Dia de l’Acció Catòlica i de l’Apostolat Seglar. El lema d’enguany diu així: “Som missió”. Amb aquest lema es vol destacar que cada fidel laic, animat per la força de l’Esperit Sant, està cridat a descobrir, en l’interior del Poble de Déu, que ell mateix és una missió, tal com ens ho recorda ell Papa Francesc (cf. EG, n. 273). La invitació del Sant Pare a sentir-nos “missió en aquesta terra” té el seu fonament en el baptisme.
La missió de l’Església va començar en la Pasqua de Resurrecció i la Pentecosta. Aquesta missió està en continuïtat amb la missió de Crist de proclamar i instaurar el Regne de Déu i es realitza per mitjà de les seves tres funcions que ell transmet a l’Església: profetisme, sacerdoci i reialesa. Això comporta la predicació de la Paraula, la celebració dels misteris de la fe i el servei a la comunitat. Així l’ha dut a terme l’Església tot el llarg de la història. Però actualment n’hi ha que pensen que fer una proposta de conversió es podria interpretar com una intromissió en la consciència i en la llibertat de les persones; i també n’hi ha que consideren que tots els camins són igualment vàlids per a trobar la salvació. Aleshores ens podem preguntar ¿quin sentit té la missió en el moment present?
La raó de l’activitat missionera de l’Església es fonamenta en la voluntat de Déu, que vol que tots els homes arribin al coneixement de la veritat, es converteixin a Crist i s’incorporin a Ell formant part de l’Església. És veritat que el Senyor pot conduir a la fe les persones que ignoren l’Evangeli sense culpa seva, però l’Església te el deure i el dret d’evangelitzar. A més, la persona que viu amb intensitat la seva fe, que ha fet l’experiència d’un encontre amb Crist, tendeix a expressar, a comunicar l’amor de Déu, que omple la seva vida. Com deia sant Pau, “jo no puc gloriar-me d’anunciar l’evangeli: hi estic obligat, i pobre de mi, que no ho fes!” (1Co 9,16). En definitiva, la missió és conseqüència de l’amor a Déu i al proïsme.
Han transcorregut dos-mil anys, però la feina no està acabada, més aviat ens trobem encara en els inicis i queda molt per a fer: “Aneu a convertir tots els pobles, bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant, i ensenyeu-los a guardar tot el que jo us he manat. Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món” (Mt 28,19-20).
Sant Joan Pau II ens va ensenyar a distingir tres situacions en les persones en el moment actual: en primer lloc la missió ad gentes amb els no cristians, és a dir, els pobles, grups humans, contextos socioculturals on Crist i el seu Evangeli no són coneguts. En segon lloc, l’acció pastoral de l’Església allí on hi ha comunitats cristianes amb estructures eclesials adequades i sòlides, amb fe i vida, que irradien el testimoni de l’Evangeli. En tercer lloc, la nova evangelització amb els batejats no creients. Es tracta d’una situació quer es troba entremig, especialment en els països d’antiga cristiandat, on grups sencers de batejats han perdut el sentit de la fe i fins i tot no es reconeixen coma a membres de l’Església i porten una existència allunyada de Crist i del seu Evangeli (cf. Redemptoris Missio, 2).
L’evangelització és, doncs, el primer servei que l’Església pot fer a cada persona i a tota la humanitat en el moment present, en el que coneix grans conquestes tècniques i científiques però ha perdut el sentit últim de la vida. La missió és responsabilitat i compromís de tota l’Església. De tota l’Església i de cada membre segons la seva funció i d’acord amb els carismes rebuts.
Que l’Esperit sant i la Mare de Déu, Reina dels Apòstols, continuint animant el laïcat en el seu compromís de ser “una missió” en l’Església i en el món.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa