Durant la II Peregrinació Diocesana a Terra Santa, que va tenir lloc del 3 al 10 del passat mes d’abril, la guia es va referir en diverses ocasions a una il·lustre antecessora nostra que va peregrinar en el segle IV: una dona anomenada Egèria. També l’arquebisbe Rino Fisichella en el seu llibre Los signos del Jubileo (ed. Sal Terrae) es refereix a ella com un dels més famosos pelegrins a la Terra del Senyor en dir: “també comptem amb testimonis escrits com el Diari d’Egèria, una noble espanyola que el 386 va fer una peregrinació a Terra Santa, i en descriu les etapes més importants”. Cal començar reconeixent el valor d’aquesta dona que peregrina a finals del segle IV, en una època i unes circumstàncies no exemptes de dificultats.
L’any 1887 l’historiador italià Gamurrini va descobrir, en un manuscrit d’Arezzo, la famosa Peregrinatio Aetheriae (Peregrinació d’Egèria). Alguns indicis suggereixen com a data de la seva composició els darrers anys del segle IV. És el relat d’una peregrinació que du a terme una dona, de família noble, monja en un monestir, del que potser era l’abadessa, que informa del seu viatge sobretot a les seves germanes en religió, a les que s’adreça com a venerabiles sorores (“venerables germanes”). Consigna els seus records per a satisfer un desig d’elles. L’escrit ha estat traduït a molts idiomes, entre ells el català, castellà, francès, alemany, rus, anglès i grec.
És un document molt important per tot allò que descriu de cada un dels llocs que visita. D’altra banda ofereix molta informació sobre el monaquisme oriental d’aquella època. El relat està incomplert. La part conservada ens mostra la viatgera que, des de Jerusalem va a la muntanya del Sinaí i des d’allà torna a Jerusalem, que és el centre de la seva peregrinació i des d’on visita d’altres llocs i països limítrofes com ara Mesopotàmia. Al final, abans de tornar a la seva Galícia natal, s’adreça a Constantinopla, on redacta la narració del seu viatge.
Es considera que era una persona culta, amb coneixements de grec, literatura i geografia; era benestant, perquè a vegades és guiada per autoritats civils –que posen a la seva disposició soldats que la protegeixin-, per les autoritats religioses i pels monjos que li mostren els sants llocs d’acord amb les Escriptures. Realment s’anticipa en molts segles a l’esperit viatger i explorador dels descobridors medievals i renaixentistes. Era observadora i detallista i captava els detalls concrets que a d’altres els podien passar desapercebuts. D’aquesta manera la seva peregrinació resultarà una experiència enriquidora per a ella i per als altres.
Aquest document ens interessa pels seus detalls geogràfics, lingüístics _del llatí tardà- i litúrgics perquè descriu amb detall – com una bona periodista- els llocs i les cerimònies sagrades, sobretot les que es fan a Jerusalem, en record dels fets que hi va viure nostre Senyor Jesucrist. A més de l’interès cultural d’aquesta famosa –i a vegades enigmàtica- viatgera, m’interessa destacar sobretot que la seva curiositat té un interès profundament religiós: seguir les petjades de Jesús en els llocs on va discórrer la seva vida en aquesta terra. En aquest sentit, el testimoni de la verge Egèria és un model per a tots els qui, amb motiu d’un Any Sant o en qualsevol altre moment, visiten Terra Santa.
+ Josep Àngel Saiz Meneses Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa