LA QUARESMA DE L'ANY DE L'EUCARISTIA

La Quaresma és temps d'oració, de desert, de cercar la trobada amb Crist. Contemplar el seu rostre, entrar en la intimitat amb ell, seran tasques indispensables per a rebre la seva llum i per a transparentar-lo als demés. El Sant Pare Joan Pau II ens proposa en la carta Novo millennio ineunte els dos grans mitjans per a conèixer i estimar Jesús: les Escriptures, i especialment els Evangelis, i l'Eucaristia. A dos mil anys de distància d'aquells esdeveniments, l'Església els reviu com si s'haguessin esdevingut ahir (NMI 28).

Jesús acompleix la seva promesa d'estar amb nosaltres dia rere dia fins a la fi del món: ell està amb els malalts que sofreixen, identificat amb el seu dolor; ell està identificat també amb els pobres i desvalguts; ell està sempre convocant-nos, cridant-nos, convertint-nos com a Paraula viva a les paraules dels Evangelis que ens diuen allò que ell va fer fa dos mil anys i allò que vol fer avui en nosaltres. Així hem de llegir, per exemple, l'episodi de la Transfiguració, en el que Crist ens pren amb ell a fi que contemplem el seu rostre refulgent i, una vegada passat aquest moment de lluminosa oració, ens envia enmig del món amb la responsabilitat de donar testimoni d'ell amb la nostra vida i amb la nostra paraula. Cada setmana escoltem i meditem la paraula de Déu que va transformant la nostra vida. Cada setmana ens trobem amb Crist, Paraula del Pare, que ve a salvar-nos.

Al mateix temps, cada setmana Crist se'ns fa trobadís en l'eucaristia, com ho va fer amb els deixebles d' Emaús, com ho va fer amb Pere o amb Maria Magdalena. Crist, en persona, ens diu que serem feliços si tenim un cor net, si tenim pietat o misericòrdia i si treballem per la pau. Cada diumenge Crist en persona , se'ns dóna a conèixer en l'encontre gratuït de la "comú-unió" i se'ns dóna com a aliment. Hem d'afirmar, per això, la presència real de Crist en l'eucaristia, sense la qual no es produiria aquest encontre viu i real, ni hi hauria la nostra comunió de coneixement, amor i vida amb ell. L'any litúrgic, centrat en l'eucaristia, i la mateixa eucaristia dominical són els eixos de l'espiritualitat de l'Església.

Estem celebrant l'Any de l'Eucaristia. La presència de Jesucrist en el sagrari és un gran regal que rebem per tal que quedi ben palès que la nostra oració consisteix en obrir el nostre cor davant del Senyor. Com va fer el deixeble estimat, aquell qui prega davant el Sagrament de l'altar sap dir amb fe: "És el Senyor". I també sap dir: "Senyor meu i Déu meu". Expressions ambdues de l'Evangeli de Sant Joan, que expressen la nostra fe en la presència real. El pa eucarístic és el signe d'una presència que cerca sempre interlocutors creients que estiguin moguts pel desig de la trobada i de la identificació amb el Senyor Jesús.
Aquest és el clima propici per a l'adoració i l'acció de gràcies, però també per a la súplica que va repassant les necessitats dels qui estan en situacions especialment difícils o estan en el risc d'allunyar-se de Crist o, tal vegada, del camí que condueix a l'alegria de la fe. Adoració, lloança, acció de gràcies i súplica troben davant del Senyor el seu moment i la situació sempre complementària, fonamentada en la fe que confia en Déu i en el Senyor Jesús (cf. Jn 19,1).

+ Josep Àngel Saiz Meneses, Bisbe de Terrassa

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa