La trobada de Jesús amb el ric Zaqueu

En aquest escrit, adreçat als joves no practicants en matèria religiosa o allunyats de l'Església, m'agradaria proposar unes reflexions sobre la trobada de Jesús amb el ric Zaqueu, una trobada primerament circumstancial que passà després a ser una trobada en profunditat. Les trobades en la vida diària també oscil·len entre les de poques paraules circumstancials o de mer compromís fins a les trobades en què les paraules són les més reveladores de la nostra intimitat. Van des del nivell d'una trobada a l'ascensor ("Quins temps que ens fa!), al nivell del diàleg amb un antic conegut que trobes casualment ("Home, quant de temps! Escolta, ens hem de veure. Ens truquem!"), passant pel nivell de la conversa amb els companys de feina per arribar al nivell de la relació amb els amics i sobretot amb els amics íntims, als qui obrim el cor. Si en el segle I s'hagués fet un estudi sociològic sobre la religiositat dels jueus, no sé en quin grup hauríem posat Zaqueu. Si en el grup dels jueus practicants, en el dels indiferents o en el dels no-creients. El que certament sé és que un dia la seva vida canvià radicalment, el dia que es trobà amb Jesús. Acostem-nos a la narració evangèlica: "Jesús va entrar a Jericó i travessava la ciutat. Hi havia un home que es deia Zaqueu, cap de publicans. Era un home ric. Zaqueu buscava de veure qui era Jesús, però la gentada li ho impedia, perquè era petit d'estatura. Llavors s'avançà corrent i es va enfilar dalt d'un sicòmor per poder veure Jesús, que havia de passar per allí. Quan Jesús va arribar en aquell indret, alçà els ulls i li digué: Zaqueu, baixa de pressa, que avui m'haig d'hostatjar a casa teva. Ell baixà de pressa i el va acollir amb alegria. Tots els qui ho van veure murmuraven contra Jesús i deien. Ha anat a allotjar-se a casa d'un pecador! Però Zaqueu, al davant del Senyor, li digué: Senyor, dono als pobres la meitat dels meus béns, i als qui he exigit més diners del compte, els en restitueixo quatre vegades més. Jesús li digué: Avui ha entrat la salvació en aquesta casa, perquè també aquest home és fill d'Abraham. El Fill de l'home ha vingut a buscar i salvar allò que s'havia perdut" (Lc 19,1-10). El relat de Lluc és molt concís, i no ho explica tot, però no és difícil d'imaginar que, durant la seva estada, hi hagué un diàleg entre Jesús i Zaqueu. Un diàleg que penetrà fins al més profund del seu cor i que canvià completament la seva existència. Els publicans acumulaven grans riqueses tot explotant els seus connacionals i, per això, eren considerats pecadors públics. Cap jueu pietós no podia tenir tractes amb un publicà, perquè quedava contaminat. Encara que fossin potentats, els publicans vivien en una mena de marginació. Però Zaqueu té inquietud, o almenys curiositat, i acull Jesús a casa seva amb alegria. I aquest trobada li canvia el cor i es converteix: "Dono als pobres la meitat dels meus béns..." Convertir-se és deixar-se transformar per Crist, que ens crida a una relació personal i profunda d'amistat amb ell. "Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics perquè us he fet conèixer tot allò que he sentit del meu Pare". Què hem de fer per establir una comunicació sincera amb els joves allunyats de la vida cristiana i de l'Església? En primer lloc, confiar en la gràcia de Déu, que és la que pot obrir-los el cor a Jesucrist. I després esforçar-nos perquè vegin en l'Església una casa –la seva casa- que els acull i valora el que són i el que aporten a tota la comunitat cristiana. + Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa  

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa