Vaig escriure fa dues setmanes sobre la commemoració dels onze segles de la parròquia de l'Ametlla del Vallès. Quan commemorem esdeveniments com aquest, sorgeix en nosaltres aquesta pregunta: Hem de centrar-nos només en els fets del passat? No seria millor esforçar-nos a fer una projecció cap al futur? Per això, avui, completant aquest tema, voldria fer-me aquesta pregunta: Què pot aportar l'Església a la societat del segle XXI?
Enmig d'un fort procés de secularització, l'Església pot oferir a la nostra societat la Bona Notícia de l'Evangeli. L'Església ha d'oferir al món una manifestació concreta de la transcendència mitjançant la proclamació de la Bona Nova de l'Evangeli i el testimoniatge d'una vida coherent per part dels catòlics. Els catòlics, avui més que mai, estan cridats a ser testimonis de l'Evangeli cregut i viscut. El testimoni amb obres i paraules és avui una de les primeres aportacions de les comunitats i dels catòlics a la societat
Enmig d'una crisi de valors, l'Església ha d'oferir a la nostra societat uns principis morals fonamentals, especialment pel que fa al respecte a la persona i a la vida. L'Església pot i deu oferir al món una moral ferma i senzilla, que es fonamenta en l'amor a Déu i en el respecte absolut a la persona. És en aquest respecte incondicional on apareix un testimoniatge nou i eficaç, que supera l'hedonisme i l'individualisme ambientals i és capaç de crear una cultura de la persona, de la comunitat i de la vida digna per a tots.
Enmig d'una crisi de confiança en la política, l'Església, també avui, ha de fer una aportació per mitjà d'homes i dones formats en l'humanisme cristià, en el sentit de la justícia i del bé comú. Homes i dones que lluitin per l'establiment d'unes lleis que afavoreixin el bé comú, la pau, els drets i la dignitat de la persona, especialment dels menys afavorits.
En definitiva, l'Església, quan presta el seu ajut al món i quan rep del món una molt variada ajuda, només ha de pretendre una cosa: l'adveniment del Regne de Déu, que és regne de justícia, d'amor i de pau. Tot el bé que el Poble de Déu pot donar a la família humana durant el temps del seu pelegrinatge a la terra deriva del fet que l'Església és sagrament universal de salvació, que manifesta i alhora realitza el misteri de l'amor de Déu a l'home.
Si hagués d'expressar-ho amb una imatge -avui que estem en una civilització de la imatge-, diria que l'Església ha d'oferir al món d'avui -"proposar, no imposar", com va dir Joan Pau II en la seva al·locució als joves a Cuatro Vientos- el missatge que inclou el Crist majestàtic del Pantocràtor del nostre art romànic, com el de Taüll. Jesucrist és representat en actitud de beneir i com a rei de tot l'univers. Apareix en els absis i en les cúpules de les esglésies, signe que Ell és el sentit i la plenitud de la història. Com ja expressen els escrits de sant Joan i sant Pau, el Senyor ressuscitat és la fi de tota la història humana, el punt de convergència cap al qual es dirigeixen els desigs de la història i de la civilització; Ell és el centre de la humanitat, el goig del cor humà i la promesa que totes les seves aspiracions estan cridades a assolir la plenitud en el Regne de Déu.
L'Església, en el segle que hem iniciat, està cridada a conservar les arrels cristianes de Catalunya, però també a manifestar que aquestes arrels encara comuniquen una saba vivificant, que pot donar fruits d'espiritualitat, de cultura i de solidaritat.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
Enmig d'un fort procés de secularització, l'Església pot oferir a la nostra societat la Bona Notícia de l'Evangeli. L'Església ha d'oferir al món una manifestació concreta de la transcendència mitjançant la proclamació de la Bona Nova de l'Evangeli i el testimoniatge d'una vida coherent per part dels catòlics. Els catòlics, avui més que mai, estan cridats a ser testimonis de l'Evangeli cregut i viscut. El testimoni amb obres i paraules és avui una de les primeres aportacions de les comunitats i dels catòlics a la societat
Enmig d'una crisi de valors, l'Església ha d'oferir a la nostra societat uns principis morals fonamentals, especialment pel que fa al respecte a la persona i a la vida. L'Església pot i deu oferir al món una moral ferma i senzilla, que es fonamenta en l'amor a Déu i en el respecte absolut a la persona. És en aquest respecte incondicional on apareix un testimoniatge nou i eficaç, que supera l'hedonisme i l'individualisme ambientals i és capaç de crear una cultura de la persona, de la comunitat i de la vida digna per a tots.
Enmig d'una crisi de confiança en la política, l'Església, també avui, ha de fer una aportació per mitjà d'homes i dones formats en l'humanisme cristià, en el sentit de la justícia i del bé comú. Homes i dones que lluitin per l'establiment d'unes lleis que afavoreixin el bé comú, la pau, els drets i la dignitat de la persona, especialment dels menys afavorits.
En definitiva, l'Església, quan presta el seu ajut al món i quan rep del món una molt variada ajuda, només ha de pretendre una cosa: l'adveniment del Regne de Déu, que és regne de justícia, d'amor i de pau. Tot el bé que el Poble de Déu pot donar a la família humana durant el temps del seu pelegrinatge a la terra deriva del fet que l'Església és sagrament universal de salvació, que manifesta i alhora realitza el misteri de l'amor de Déu a l'home.
Si hagués d'expressar-ho amb una imatge -avui que estem en una civilització de la imatge-, diria que l'Església ha d'oferir al món d'avui -"proposar, no imposar", com va dir Joan Pau II en la seva al·locució als joves a Cuatro Vientos- el missatge que inclou el Crist majestàtic del Pantocràtor del nostre art romànic, com el de Taüll. Jesucrist és representat en actitud de beneir i com a rei de tot l'univers. Apareix en els absis i en les cúpules de les esglésies, signe que Ell és el sentit i la plenitud de la història. Com ja expressen els escrits de sant Joan i sant Pau, el Senyor ressuscitat és la fi de tota la història humana, el punt de convergència cap al qual es dirigeixen els desigs de la història i de la civilització; Ell és el centre de la humanitat, el goig del cor humà i la promesa que totes les seves aspiracions estan cridades a assolir la plenitud en el Regne de Déu.
L'Església, en el segle que hem iniciat, està cridada a conservar les arrels cristianes de Catalunya, però també a manifestar que aquestes arrels encara comuniquen una saba vivificant, que pot donar fruits d'espiritualitat, de cultura i de solidaritat.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa