Maria Assumpta, esperança de l’Església

Dijous vinent, dia 15 d’agost, celebrem la festa de l’Assumpció de la Mare de Déu en cos i ànima al cel. En aquest dia hi ha moltes localitats de la nostra terra que celebren la seva festa major.

            Justament a mig agost celebrem aquesta festa tan popular, perquè la Mare del Senyor ha entrat en el cor del poble cristià. Davant de la secularització de les nostres societats, un dels elements cristians que perviuen –i no sols com una tradició estàtica i prou, sinó en profunditat- és a devoció entranyable a Maria, tan estimada entre nosaltres per les advocacions dels seus diversos santuaris i ermites que han passat a ser noms de moltes dones cristianes. Pensem, per a posar uns exemples, en els noms de Montserrat, Núria, Salut i també Carme o Concepció amb els seus derivats, i tants d’altres, d’aquí i de tota la geografia cristiana.

            Maria és la Mare que ens porta Jesucrist,  el Fill de Déu que ha vingut al món per a salvar-nos. Maria és la primera cristiana. L’hem d’admirar perles meravelles que el Senyor ha fet en ella, i l’hem d’imitar en la seva resposta humil i plena de fe a la vocació que Déu li va donar.

            Maria Assumpta ens mostra el terme del nostre pelegrinatge en aquest món. Un periodista il·lustre  -Llorenç Gomis- va voler  posar a les seves memòries aquest títol: “Una temporada a la terra”. Un títol bonic i original que inclou una gran veritat:aquí som de pas. Un dia ens en anirem de la terra . ¿I tot s’ha acabat? Hi ha qui diu que sí. “L’home és un Ulisses que mai no arriba a Ítaca”. (Ítaca, com deveu recordar, és la pàtria d’Ulisses, el gran heroi d’Homer, el prototipus d’heroi grec).

            Santa Maria en el misteri de la seva Assumpció a la glòria del cel, al costat del seu Fill, ens dóna la resposta cristiana. Pel baptisme la nostra vida s’ha empeltat en la de Crist ressuscitat, el primogènit de la nova creació, el primer entre molts germans. No tot s’acaba en el sepulcre: La litúrgia de difunts ens diu que “la mort no destrueix la vida dels qui creuen, tan sols la transforma”.

            En la pregària de la Salve diem que Maria és “vida, dolcesa i esperança nostra”. Aquesta realitat de l’esperança –tan necessària en el temps actual- està significada de manera especial en aquesta festa a meitat d’agost. Allí on Maria ha arribat, tot el poble de Déu espera arribar-hi un dia per la seva misericòrdia.

            Acabo amb unes paraules que va dir el Papa Benet XVI en la festa de l’Assumpció de l’any passat, a la missa que celebrà a la parròquia de Castelgandolfo, que té com a titular la Mare de Déu Assumpta: “La nostra esperança ens assegura que Déu ens espera, que no caminem cap el buit, sinó que som esperats. Déu ens espera i quan ens en anem a l’altre món, trobem la bondat de la Mare, trobem els nostres, trobem l’Amor etern. Déu ens espera. Aquesta és la nostra alegria i la gran esperança que neix justament d’aquesta festa. Maria ens visita i és el goig de la nostra vida, i el goig és esperança”.

            A tots aquells a qui arribin les meves paraules els desitjo una festa de la Pasqua de Maria, plena de fe i d’esperança.

 

            + Josep Àngel Saiz Meneses

            Bisbe de Terrassa

 

 

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa