Maria en la geografia de la salvació

      El dia 8 de setembre se celebra la festa de la Nativitat de la Mare de Déu. És una festa entranyable per al nostre poble cristià. El Nou Testament no deixa constància del naixement de la Mare de Jesús. Però els escrits apòcrifs, responent a un desig de la pietat popular, ens donen detalls d’aquest esdeveniment: la vinguda al món d’aquella nena que seria la Mare de Jesús, el Salvador.

      Així, per exemple, trobem dades al Protoevangeli de Sant Jaume, titulat Tractat històric de la Nativitat de la Mare Santísima de Déu  i sempre Verge Maria, en el qual llegim aquest fragment que respira tot ell humanisme i tendresa: “Anna, Anna, el Senyor ha escoltat el teu prec. Concebràs i donaràs a llum i de la teva descendència es parlarà arreu. I se li va complir a Anna el seu temps i al novè mes donà a llum. I preguntà a la seva llevadora: ‘Què és el que he donat a llum?’ I la llevadora li va respondre: ‘Una nena’. I va reclinar la nena en el bressol”.

      “De la teva descendència es parlarà arreu”. La festa de la Nativitat de Maria ens porta la vivència joiosa d’aquesta afirmació. Afirmació que també trobem, en aquest cas, en el Nou Testament, en aquell cant del Magnificat que resumeix, a l’Evangeli segons Sant Lluc, l’espiritualitat de Maria: “Des d’ara totes les generacions em diran benaurada, perquè el Totpoderós obra en mi meravelles”..

     No hi ha dubte que el naixement de Maria indica l’inici del moment culminant en la “història de la salvació”, l’encarnació del Fill de Déu en les entranyes virginals de Maria. Sant Pau, a la carta als Gàlates, ens deixa aquesta afirmació ben clara en aquest sentit: “Però quan arribà la plenitud del temps, Déu envià el seu Fill, nascut d’una dona, nascut sota la Llei” (Ga 4,4).

     Tanmateix, la festa del proper dimarts, anomenada popularment festa de les marededéus trobades, ens parla també d’allò que podem dir la funció de Maria en la geografia de la salvació. Què volem dir amb aquesta expressió, que recentment ha sorgit amb força en la teologia mariana? Volem dir que Maria ha donat com una continuïtat i una concreció de l’encarnació de Jesucrist, fent-se familiar i contemporània de la geografia del cristianisme. Així, ella ha donat els seus nombrosos noms a santuaris, ermites i temples presents en tot el món.

     Voldria acabar amb una pregària, que he trobat en l’homilia de Joan Pau II al santuari de Loreto, el 8 de setembre de 1979: “El vostre naixement, Verge Mare de Déu, ha anunciat l’alegria arreu del món! Avui és, doncs, el dia d’aquest goig. L’Església, el 8 de setembre, nou mesos després de la solemnitat de la Immaculada Concepció de la Mare del Fill de Déu, celebra el record del seu naixement. El dia del naixement de la Mare fa dirigir els nostres cors cap al Fill: de Vós va néixer el sol de la justícia, Crist, el nostre Déu, que esborrant la maledicció, ens va portar la benedicció, i triomfant de la mort ens va donar la vida eterna. Així doncs, la gran alegria de l’Església, passa del Fill a la Mare. El dia del seu naixement és en veritat un preanunci i el començament del món millor. I per aquest motiu la litúrgia d’avui confessa i anuncia que el naixement de Maria irradia la seva llum sobre totes les Esglésies que hi ha en el món”.

     També  irradia aquest goig sobre la nostra diòcesi, tan enriquida amb advocacions i santuaris marians i amb les constants manifestacions de devoció del nostre poble cristià. 

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa 

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa