Maria, mare de la Paraula de Déu

      El segon capítol de l’exhortació apostòlica de Benet XVI sobre la Paraula de Déu està dedicat a “la resposta de l’home al Déu que parla”. És una síntesi teològica fonamental sobre la fe, com a resposta lliure de l’home a Déu, el que li permet d’entrar en diàleg amb el seu mateix Creador.

     El Papa, a partir del tema de la fe com a resposta a la Paraula de Déu, planteja una qüestió que el preocupa molt i que és al centre dels seus ensenyaments, que tractà en el seu recent viatge a Santiago de Compostel·la i Barcelona. “A la nostra època –diu- s’ha difós lamentablement, sobretot a Occident, la idea que Déu és estrany a la vida i als problemes de l’home i, més encara, que la seva presència pot ésser fins i tot una amenaça a la seva autonomia”. Davant d’aquest pensament el Papa recorda que tota la història de la salvació mostra que Déu parla i intervé en la història a favor de l’home i de la seva salvació integral.

     I acte seguit expressa una preocupació molt pròpia d’un pastor de les comunitats cristianes, quan diu: “Per tant, és decisiu des del punt de vista pastoral mostrar la capacitat que té la Paraula de Déu per dialogar amb els problemes que l’home ha d’afrontar en la vida quotidiana. Per això, hem de fer qualsevol esforç per mostrar la Paraula de Déu com una obertura als propis problemes, una resposta als nostres interrogants, un eixamplament dels propis valors i, alhora, com una satisfacció de les pròpies aspiracions” (n. 23).

     I el Papa ha escollit per aquest capítol una cita d’un autor per ell molt estimat, el franciscà sant Bonaventura, a qui dedicà la seva tesi doctoral. La cita és de l’obra anomenada Breviloquium i diu així: “La Sagrada Escriptura és precisament el llibre en què hi ha escrites paraules de vida eterna perquè no sols creguem, sinó perquè posseïm també la vida eterna, en la qual veurem, estimarem i seran omplerts tots els nostres desigs”.

     Tanca aquest capítol una referència a Santa Maria, com Mater Verbi Dei i Mater fidei, és a dir “Mare de la Paraula de Déu” i “Mare de la fe”. Si el pecat és el rebuig de la Paraula i del diàleg amb Déu, Maria és l’icona perfecta de tot el millor que comporta el fet d’acollir la Paraula. Tot el document del Papa té una entranyable dimensió mariana. El Papa no estalvia els títols a la Mare de Jesús, a la que dóna també el títol tan pasqual de “Mare de l’alegria”. Al mateix temps, recomana als teòlegs que aprofundeixin en la relació entre Maria i la teologia de la Paraula i a tots els fidels els demana que valorin i siguin assidus a adreçar-se a ella amb les pregàries tradicionals dels cristians d’Orient i d’Occident: l’àngelus, el rosari i l’himne anomenat Akátistos.

     Maria, per la seva íntima relació amb Jesucrist, es troba també  al centre més íntim de la veritat cristiana. I, amb frase magistral, el Papa teòleg, ho reafirma amb aquesta bonica expressió: “En realitat, no es pot pensar en l’encarnació del Verb sense tenir en compte la llibertat d’aquesta noia jove, que amb el seu consentiment coopera de manera decisiva a l’entrada de l’Etern en el temps. Ella és la figura de l’Església a l’escolta de la Paraula de Déu, que en ella es fa carn” (n. 27). 

     + Josep Àngel Saiz Meneses

     Bisbe de Terrassa

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa