Estem a punt d’entrar en el mes de maig, un mes profundament marià. La festa de la Mare de Déu de Montserrat és, cada any, com un pròleg del mes de maig. Aquesta any ho és també per una raó especial, a què vaig fer referència en el meu escrit de la setmana passada: es commemoren els 125 anys de la declaració de la Mare de Déu de Montserrat com a patrona de les diòcesis que tenen la seu a Catalunya.
Aquesta commemoració ha de representar per a tots nosaltres i per a les comunitats cristianes del nostre bisbat una revitalització de la devoció a la Mare de Déu. Som convidats a contemplar la figura de Maria, la mare i la deixebla del Crist, que ens fa centrar constantment l’atenció i la vida en el seu Fill. S’ha escrit que les darreres paraules de Maria que recull l’Evangeli són les que pronuncià a les noces de Canà de Galilea: “Feu tot el que Ell us digui”. S’ha escrit també que aquest és com el testament de Santa Maria, la paraula que ella diu a totes les generacions de cristians i cristianes: “Feu el que Ell us digui”.
Maria, la mare de Jesús, és la mare que acull, que consola, que és font d’esperança certa. Per això, els monjos de Montserrat han escollit com a lema del jubileu que estem celebrant aquestes paraules que són com una afirmació i a la vegada una invocació: “Maria, mare de consol i esperança”.
I, en el text espiritual que han preparat per a l’acolliment dels fidels durant el jubileu, ens proposen Maria com a model en aquests àmbits de la vida cristiana:
* En l’escolta atenta i acollidora de la Paraula de Déu: “Maria conservava tot això en el seu cor i ho meditava”.
* En la disponibilitat al Pla de Déu: “Que es compleixin en mi les teves paraules”.
* En la sol·licitud davant les necessitats: “No tenen vi... Feu tot el que Ell us digui”.
* En el consol davant el sofriment: “Vora la creu de Jesús hi havia la seva mare”.
* En la senzillesa del viure: “... perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa”.
* En la lloança i agraïment: “La meva ànima magnifica el Senyor”.
* En la pregària i la comunió eclesial: “Tots els apòstols eren constants i unànimes en la pregària, juntament amb Maria, la mare de Jesús”.
* En les nits del sofriment i de la fe: “... et buscàvem amb ànsia... Ells no comprengueren la resposta de Jesús”.
Que Maria, mare i mestra, ens ajudi a tots a viure aquestes actituds.
Hi ha una afirmació de sant Benet que diu així: “No anteposar res a l’amor de Crist”. És com un resum de tots els punts anteriors. Maria sempre ens porta a Jesucrist i ens diu que no anteposem res a l’amor de Crist.
Desitjo que aquest jubileu sigui una ocasió per revitalitzar la vida cristiana en la nostra jove diòcesi i faig meus els desigs que expressà el pare abat en l’obertura d’aquest jubileu: que sigui “per a tots els pelegrins de Montserrat, per a totes les nostres diòcesis i per a tots els qui invoquen la Mare de Déu Morena, estel esplendent d’aquesta muntanya santa, un any d’agraïment pel seu patronatge, un any de gràcia i de reconciliació, un any d’aprofundiment de la vida i de la comunió eclesials”.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
Aquesta commemoració ha de representar per a tots nosaltres i per a les comunitats cristianes del nostre bisbat una revitalització de la devoció a la Mare de Déu. Som convidats a contemplar la figura de Maria, la mare i la deixebla del Crist, que ens fa centrar constantment l’atenció i la vida en el seu Fill. S’ha escrit que les darreres paraules de Maria que recull l’Evangeli són les que pronuncià a les noces de Canà de Galilea: “Feu tot el que Ell us digui”. S’ha escrit també que aquest és com el testament de Santa Maria, la paraula que ella diu a totes les generacions de cristians i cristianes: “Feu el que Ell us digui”.
Maria, la mare de Jesús, és la mare que acull, que consola, que és font d’esperança certa. Per això, els monjos de Montserrat han escollit com a lema del jubileu que estem celebrant aquestes paraules que són com una afirmació i a la vegada una invocació: “Maria, mare de consol i esperança”.
I, en el text espiritual que han preparat per a l’acolliment dels fidels durant el jubileu, ens proposen Maria com a model en aquests àmbits de la vida cristiana:
* En l’escolta atenta i acollidora de la Paraula de Déu: “Maria conservava tot això en el seu cor i ho meditava”.
* En la disponibilitat al Pla de Déu: “Que es compleixin en mi les teves paraules”.
* En la sol·licitud davant les necessitats: “No tenen vi... Feu tot el que Ell us digui”.
* En el consol davant el sofriment: “Vora la creu de Jesús hi havia la seva mare”.
* En la senzillesa del viure: “... perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa”.
* En la lloança i agraïment: “La meva ànima magnifica el Senyor”.
* En la pregària i la comunió eclesial: “Tots els apòstols eren constants i unànimes en la pregària, juntament amb Maria, la mare de Jesús”.
* En les nits del sofriment i de la fe: “... et buscàvem amb ànsia... Ells no comprengueren la resposta de Jesús”.
Que Maria, mare i mestra, ens ajudi a tots a viure aquestes actituds.
Hi ha una afirmació de sant Benet que diu així: “No anteposar res a l’amor de Crist”. És com un resum de tots els punts anteriors. Maria sempre ens porta a Jesucrist i ens diu que no anteposem res a l’amor de Crist.
Desitjo que aquest jubileu sigui una ocasió per revitalitzar la vida cristiana en la nostra jove diòcesi i faig meus els desigs que expressà el pare abat en l’obertura d’aquest jubileu: que sigui “per a tots els pelegrins de Montserrat, per a totes les nostres diòcesis i per a tots els qui invoquen la Mare de Déu Morena, estel esplendent d’aquesta muntanya santa, un any d’agraïment pel seu patronatge, un any de gràcia i de reconciliació, un any d’aprofundiment de la vida i de la comunió eclesials”.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa