Meditació de Setmana Santa

Amb el diumenge de Rams comencem la celebració d’una nova Setmana Santa. És com un preludi que anuncia la celebració del tridu pasqual, la passió, mort i resurrecció del Se4nyor. La benedicció i la processó de les palmes ens recorda l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem, i l’acollida entusiasta que rebé de part de la gent senzilla. Nosaltres actualitzarem aquell esdeveniment i també aclamarem i acompanyarem el Senyor amb sentiments d’entusiasme i alegria, tot reconeixent-lo com a Messies Salvador.

En la celebració eucarística d’avui proclamarem la passió, i d’aquesta manera resten units en aquest dia els dos aspectes del misteri pasqual: la mort i la resurrecció. L’entrada de Jesús a Jerusalem és com la presentació pública que Jesús fa de si mateix com a Messies. Serà aclamat i ben acollit pels senzills, mentre que els dirigents religiosos el censuren. Arriba com a Messies, conscient que ha de dur a terme la missió que el Pare li ha encomanat i que només per la creu arribarà a la glòria de la resurrecció.

Avui, a la plaça de Sant Pere de Roma, hi té lloc un acte important de Pastoral Juvenil. El Sant Pare Benet XVI, seguint la tradició, lliurarà la creu i l’icona de les Jornades Mundials de la Joventut (JMJ) a la diòcesi organitzadora de la seva propera trobada internacional. Es tracta de Madrid, l’agost del 2011, que pren el relleu de Sydney. Els joves australians traspassaran la creu als joves espanyols. Un grup de joves de la nostra diòcesi participa en l’acte i seran ells qui s’encarregaran de que el proper any, a l’Aplec de l’Esperit que es celebrarà a Terrassa, la creu de les JMJ hi sigui present entre nosaltres.

El 22 d’Abril de 1984, a la clausura de l’Any de la Redempció, el sant Pare Joan Pau II lliurà aquesta creu als joves amb l’encàrrec de que la duguessin al món com a signe de l’amor del Senyor envers la humanitat. Des de llavors ha visitat tots els continents i sempre ha estat al costat de l’altar durant les Jornades Mundials de la Joventut. La Creu és un fort signe de l’encarnació de Déu en la vida dels homes i en els seus sofriments. La Creu sense el crucificat, és a dir sense Jesús, indica l’esperança de la resurrecció i de la vida eterna en la comunió dels sants.

La creu és la suprema manifestació de l’amor de Déu. Tanmateix, la creu de Jesucrist és un gran misteri, bogeria i escàndol per a alguns, saviesa de Déu per als cridats. La Revelació ens permet endinsar-nos dins les claus d’aquest gran misteri. És el símbol del sofriment extrem, però també camí insubstituïble vers la redempció. La creu simbolitza la missió d’anunciar al món l’amor del Pare i de proclamar que només en Crist s’hi troba la salvació dels homes, l’autèntica pau, la felicitat per un mateix i pel proïsme.

La mort de Jesús a la creu és sacrifici perquè abans ho ha estat la seva vida sencera, lliurement entregada i sacrificada per i pels homes. “El Fill de l’Home no ha vingut a ser servit sinó a servir i donar la seva vida com a rescat per a molts” (Mc 10,45). El seu acte de donar la vida és la culminació del que ha estat la seva trajectòria vital: lliurar-se totalment als altres: “Jo dono la meva vida... Ningú no me la treu; jo la dono voluntàriament” (Jo 10,17-18).

 

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa