Vull dedicar aquest escrit setmanal al Projecte Raquel. La seva finalitat és oferir a les persones implicades en un avortament provocat una atenció individualitzada a través d’una xarxa diocesana de sacerdots, consellers, psicòlegs i psiquiatres. Aquesta atenció individualitzada suposa acompanyar aquestes persones en un procés psicològic i espiritual de guarició i reconciliació.
El Projecte Raquel ja es troba en període d’implantació a cinc diòcesis catalanes. Ja està constituït i és operatiu a la nostra diòcesi i a la de Barcelona. I als bisbats de Sant Feliu de Llobregat, Solsona i Vic els respectius bisbes ja han aprovat la seva implantació. Per a completar la formació de les persones que desitgin incorporar-s’hi com a consellers durant els propers mesos s’aniran fent cursos de capacitació.
L’anomenat Curs de Capacitació del Projecte Raquel te com a objectiu “conèixer quina és la ferida i el dolor psicològic i espiritual” pel que passen aquelles persones que han sofert un avortament provocat i aprendre a col·laborar en la seva guarició, cadascú des del seu paper diferent i específic, apropant la persona a la misericòrdia de Déu i a la reconciliació.
Potser el lector es preguntarà per què s’ha posat el nom de Raquel a aquest projecte de treball humà i pastoral. El nom de Raquel, a la Bíblia, és el de la filla de Laban i esposa de Jacob, mare de Josep i de Benjamí. Es creia que estava enterrada a Betlem (Mt 2,18).
El nom de Raquel surt a l’Evangeli de mateu, quan explica la matança dels innocents: “Quan Herodes s’adonà que els mags s’havien burlat d’ell, s’indignà molt, i ordenà que matessin tots els nois de Betlem i de tot el seu terme, de dos anys en avall, segons el temps que deduïa de la informació que havia demanat als mags. Així es complí ell que diu el profeta Jeremies: “Quins crits se senten a Ramà! Quin sanglot, quin plor tan amarg! És Raquel, que plora els seus fills i no vol que la consolin, perquè ja no hi són” (Mt 2, 16-18).
Són moltes les Raquels que ploren pels seus fills que ja no hi són. Com a bisbe, em sembla exemplar que uns grups de laics cristians, homes i dones, s’uneixin per a ajudar aquestes persones, la majoria d’elles, dones. Significa que fan realitat les paraules amb que comença un dels documents del Concili Ecumènic Vaticà II, la Constitució pastoral sobre l’Església en el món d’avui, que diuen així: “La joia i l’esperança, la tristesa i l’angoixa dels homes contemporanis, sobretot dels pobres i de tots els qui sofreixen, són també la joia i l’esperança, la tristesa i l’angoixa dels deixebles de Crist, i no hi ha res de veritablement humà que no trobi resò en el cor d’ells” (Gaudium et Spes, 1)
Beneeixo de tot cor el Projecte Raquel perquè s’esforça en fer realitat aquesta afirmació, i desitjo que pugui acomplir la seva missió no sols a la nostra diòcesi de Terrassa, sinó també a moltes altres diòcesis.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa