El papa Benet ha exercit un autèntic lideratge en l’Església i en el món sencer amb un estil propi, en el qual destaca una espiritualitat profunda i una intensa vivència de fe. També ha demostrat un gran amor a l’Església, des del moment en què amb tant de coratge i senzillesa va acceptar la càrrega del servei del Papat. És també proverbial la solidesa de la seva formació teològica i la seva ampla cultura. I finalment, és admirable la senzillesa del seu tracte i la seva bonhomia.
Del seu pontificat es poden destacar quatre aspectes. En primer lloc la centralitat de la persona de Crist. Una frase de l’inici de la seva encíclica Deus caritas est pot ser ben il·lustrativa: "No es comença a ser cristià per una decisió ètica o una gran idea, sinó per la trobada amb un esdeveniment, amb una Persona, que dóna un nou horitzó a la vida i, amb això, una orientació decisiva". També passarà a la història per la seva actitud de defensa de la veritat i de la lluita contra el relativisme, en una època en què la pregunta per la veritat i la recerca de la veritat es veuen força enfosquides. Ell ens ensenya que "el camí cap a la veritat completa compromet també l’ésser humà del tot: és un camí de la intel · ligència i de l’amor, de la raó i de la fe".
En tercer lloc, ha estat un home de diàleg. Un diàleg obert amb la cultura i la ciència, amb les confessions cristianes i les altres tradicions religioses. Conscient que el seu ministeri és una missió de reconciliació i de pau al món, ha recordat en tot moment que la relació entre les diferents religions en el futur ha de ser d’entesa, de diàleg, de situar-se al lloc de l’altre per poder entendre els elements de veritat que hi ha a les altres religions. Sense relativitzar el fet que Crist és el Camí, la Veritat i la Vida, però conscients que l’anunci s’ha de fer des de la proposta i amb la força de la veritat, i això requereix diàleg i comprensió, amor persuasiu, servei i generositat.
Finalment, el papa Benet XVI passarà a la història pel seu afany en la renovació i la reforma interna de l’Església. Li ha tocat afrontar una sèrie de problemes molt greus i complexes i ho ha fet amb un coratge admirable, donant una resposta valenta i decidida en temes que l’han produït una gran aflicció personal, però davant els que ha mostrat una gran fermesa. A més, va convocar el clergat a la renovació interior declarant un Any Sacerdotal en celebrar el 150 aniversari de la mort de Sant Joan Maria Vianney, patró dels sacerdots, i en aquest curs exhorta tota l’Església a la conversió declarant l’Any de la Fe en ocasió del 50 aniversari del Concili Vaticà II. Moltes gràcies Sant Pare.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa