Nova normalitat i incertesa davant el futur (21/06/2020)

Nova normalitat i incertesa davant el futur

 

Avui comencem la “nova normalitat” i recuperem la plena mobilitat en tot el territori. Això sí, serà obligatori l’ús de mascaretes a tots els espais, ja siguin oberts o tancats; a més, cal mantenir totes les mesures de prevenció i d’higiene contemplades per als diversos establiments i serveis; i els centres residencials de persones grans hauran de disposar de plans de contingència en cas  de rebrot del mal.

 

Malauradament encara no s’ha descobert la vacuna i el tractament eficaç contra el coronavirus, i per això la societat s’ha de resignar a conviure amb el virus fins que no arribi. En aquest període cal mantenir amb rigor totes les precaucions i les mesures de protecció per a prevenir qualsevol contagi i reduir al mínim el risc d’un repunt de la pandèmia. Certament no ens podíem imaginar fins a quin punt es veurien trasbalsats els nostres hàbits i costums socials. De moment cal mantenir les cauteles com més millor fins que arribi un tractament o una vacuna eficaç.

 

No ens ha d’estranyar que en una bona part de la població aparegui una certa por. La por forma part de la vida humana, i aquest temps està marcat per incerteses i riscos que ens provoquen por: la malaltia i la mort tan a prop, una crisi econòmica llarga i dura, una distorsió considerable en les relacions personals, familiars, laborals, socials. Com a creients també podem ser assetjats per aquesta por: ¿Els fidels tornaran a les celebracions? ¿L’Església podrà seguir la seva activitat evangelitzadora? ¿Es quedaran molts feligresos pel camí?

 

La por és el que varen sentir els apòstols en el llac de Genesaret. Després de la primera multiplicació dels pans, Jesús es retira a la muntanya per pregar mentre els deixebles s’avancen fins l’altra riba. Tot d’una, la barca es troba sacsejada fortament per les onades, perquè el vent era contrari: a més, entrada la nit, Jesús se’ls acosta caminant sobre l’aigua. Els deixebles s’espanten creient que era un fantasma. Jesús els asserena: “Ànim, soc jo, no tingueu por!” (Mc 6,50). El mar simbolitza la vida present; la tempesta significa els sofriments i les dificultats que pateix l’ésser humà; la barca representa l’Església, edificada sobre Crist. La conclusió és la necessitat de suportar amb fermesa les adversitats de la vida, i confiar sempre en Déu.

 

En aquesta escena evangèlica hi podem distingir tres elements: el primer, que estan abandonats a si mateixos; el segon, que es troben “de nit”, lluny de Jesús; per últim, que es troben  exposats a les forces adverses tan exteriors com interiors. Aquests tres elements els mantenen allunyats de Jesús, i amb la distància, no el poden reconèixer; fins i tot arriben a pensar que és un fantasma i per això criden plens de por. Jesús els tranquil·litza. Tota la reflexió condueix a la confiança que l’Església naixent ha de tenir enmig de les dificultats. També nosaltres hem de revifar la confiança, perquè Jesús està entre nosaltres i ens dona pau, serenitat, unitat. Confiant en Ell superem la por.

 

Jesús ens diu també a nosaltres: “Ànim, soc jo, no tingueu por!”. Ell ens allibera del temor i ens dona la força per a superar els problemes. Aquestes paraules formen part de l’essència del seu missatge. Es varen fer realitat per als deixebles en aquell moment i són realitat ara per a nosaltres sigui quina sigui la nostra situació. Si fixem la mirada en nosaltres mateixos o tenim més consciència dels “elements” que de la presència de Jesús, aleshores tenim por. Caminem segurs quan fixem la mirada en Ell, quan tenim consciència de la seva presència entre nosaltres.

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa

Contingut relacionat

Carta Dominical (21/06/2020)