Celebrem la solemnitat de Corpus Christi, centrada en l’adoració de Jesucrist, realment present en els signes sagramentals del pa i del vi. La celebració de l’Eucaristia en aquest dia té el complement –i la prolongació- en les processons eucarístiques que se celebren des de fa segles entre nosaltres. Crist, en l’Eucaristia, és “pa partit per a la vida del món” (Jn 6, 51).
En cada celebració eucarística s’actualitza sacramentalment el do de la pròpia vida que Jesús féu en la creu per nosaltres i per tot el món. Al mateix temps, en l’Eucaristia Jesús ens fa testimonis de la compassió de Déu per cada ésser humà. És així com neix, des del misteri de l’Eucaristia, el servei de la caritat envers el proïsme. Això només es pot viure des de la trobada íntima amb Déu. Des d’aquesta trobada profunda amb Déu, que canvia la vida, que canvia el cor, jo puc mirar els altres des de la perspectiva de Jesucrist (cf. SC 88).
Aquest és el dia en què té lloc també la jornada central de Càritas, la institució de l’Església per a l’ajuda fraterna. Càritas realitza en la nostra diòcesi una gran labor en l’atenció als pobres i marginats, als immigrants, a les persones soles... Una de les riqueses humanes de l’Església, i en concret de la nostra diòcesi, són les persones voluntàries que col•laboren amb Càritas. Pensant especialment en elles, i també en els diocesans que donen suport i fan possible la continuïtat de les Càritas parroquials i de Càritas diocesana, escric aquestes reflexions.
La festa de Corpus Christi i l’ajut a la nostra Càritas tenen una profunda sintonia. Totes les persones que ajuden, de diverses maneres, a les tasques assistencials i de promoció humana de les Càritas i fan realitat la tradició, tant intensament viscuda en els primers segles de l’Església, de vincular la celebració de l’Eucaristia amb la caritat fraterna, insistint en la relació profunda que hi ha entre la Fracció del Pa i la comunicació cristiana de béns, que té com a conseqüència el fet de compartir amb els germans necessitats. Ja l’apòstol Pau qualificava com a indigne d’una comunitat cristiana el fet de participar en la Cena del Senyor si això ho feia en un context de divisió i d’indiferència envers els pobres.
Benet XVI, en la seva primera encíclica, dedica tota la segona part a l’activitat caritativa de l’Església com a manifestació del Déu que és amor. Aquesta segona part és una veritable carta magna de Càritas. Recorda que la tasca d’establir una societat més justa no és de forma immediata una tasca de l’Església, sinó de l’Estat i de la societat. Ara bé, l’Església no pot quedar-se al marge en la lluita per la justícia. El deure immediat de treballar en favor d’un ordre just és propi dels fidels laics. Com a ciutadans que són de l’Estat, estan cridats a participar en la vida pública, cridats a configurar rectament la societat, sota la seva pròpia responsabilitat i cooperant amb altres ciutadans, vivint-ho com a conseqüència de la seva fe i vivint la seva activitat política com a caritat social.
El meu reconeixement i el meu agraïment a totes les persones que treballen per fer el bé i ajudar els necessitats, sense cap accepció de persones ni cap discriminació, veient en totes les persones només fills i filles de Déu que necessiten ajuda.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa