Queda poc fil a la bobina

El començament de novembre ens porta cada any el record dels qui ens han precedit. És ben conegut que algunes manifestacions culturals dels nostres dies tendeixen a camuflar la mort. A fer “com si” aquesta no existís. El realisme cristià està en una altra ona. La mort és aquí. Cada any el 2 de novembre l’Església celebra la “Commemoració e tots els fidels difunts”, que enguany s’escau en diumenge.

 

M’he recordat del que afirma el papa Francesc en el seu diàleg amb dos periodistes argentins, en una llarga entrevista que s’ha publicat en forma de llibre. Es titula El Papa Francisco. Conversaciones con Jorge Bergoglio. Inicialment es va publicar amb el títol El jesuïta, però un cop elegit Papa, ha sortit amb el títol que he citat.

 

“Per cert, ¿vostè pensa en la seva pròpia mort”, li pregunten els entrevistadors. “Fa temps que és una companya quotidiana” els diu el qui aleshores era arquebisbe de Buenos Aires. “¿Per què?”, insisteixen. I ell: “He passat els setanta anys i començo a considerar que ho he de deixar tot. Però m’ho prenc com una cosa normal. No estic trist. Et venen ganes de ser just amb tothom en totes les situacions, de fer al final –diguem-ho així- cal·ligrafia anglesa. Però la mort la tinc tots els dies en el meu pensament”.

 

            ¡Quin contrast amb la tendència de certa cultura actual! L’arquebisbe de Buenos Aires no preveia, segurament, allò que li esperava  encara en aquesta vida: nogensmenys que la suprema responsabilitat al capdavant de l’Església catòlica. Aquesta responsabilitat que ha assumit amb gran vitalitat i amb una millor acceptació.

 

Pensar en la realitat de la mort ens fa savis. Saber que la vida terrenal és un fil que anem gastant ens invita a la responsabilitat i a acceptar la nostra condició radical de pelegrins. “Perquè allò nostre és passar”, va escriure Machado.

 

A totes les èpoques l’home s’ha preguntat sobre el sentit de la seva vida i sobre el futur de la seva existència. La resposta cristiana la va expressar el cardenal Newnan, ara beat,en dir: “Tot cristià mitjanament informat coneix la diferència entre la nostra religió i el paganisme. A qualsevol que se li pregunti què hi guanyem amb l’Evangeli, respondrà tot seguit que amb ell hem obtingut el coneixement de la nostra immortalitat, és a dir, que tenim unes ànimes destinades a viure per sempre”.

 

Hem estat creats per un amor infinit per a gaudir infinitament d’aquest amor. És així com el cristià mira la realitat de la mort. I per això sant Francesc d’Assís gosarà anomenar-la “la germana mort”, perquè –per la fe- sabem que ella ens introdueix en la vida definitiva, en la vida eterna. Per això el cristià mira amb serenitat el transcurs del temps, i recorda la sentència clàssica llatina tempus fugit, “el temps se’ns escapa” i el fil de la bobina es va acabant.

 

            + Josep Àngel Saiz Meneses

 

            Bisbe de Terrassa

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa