Record agraït de Joan XXIII i Joan Pau II

            El dia 27 d’abril, que enguany s’escau en ple temps de Pasqua, és una data molt estimada pels cristians de la nostra terra: és la festa de la Mare de Déu de Montserrat, encara que litúrgicament la festa es trasllada a l’endemà per tal de no interrompre la celebració dels diumenges pasquals. A més a més, aquest diumenge  ens porta un esdeveniment molt important i significatiu per a la vida de l’Església: la canonització de dos dels papes dels darrers temps: Joan XXIII i Joan Pau II que avui són canonitzats, és a dir, inclosos en el culte cristià.

 

            Joan XXIII serví l’Església i el món amb el seu carisma de bondat, amb un tracte afable que reflectia la bondat del seu cor i que l’ha fet passar a la història  amb l’apel·latiu de “el Papa bo”. Ell fou el principal artífex de la gran renovació que suposà per a l’Església el Concili Vaticà II, considerat el principal esdeveniment eclesial i religiós de tot el segle XX, i que significà una nova etapa en la història de l’Església. Encara que semblava cridat a ser un papa de transició, va anunciar ja al començament del seu pontificat la intenció de celebrar un concili de perfil pastoral i ecumènic sobre tot, que va assenyalar el començament d’una gran renovació per a l’Església i un impuls per a tota la humanitat. El papa Roncalli serví també el món amb el seu treball incansable  per la causa de la pau i per a evitar la guerra. Fou el Papa de l’encíclica Pacem in terris, el document que va consagrar els drets humans com el millor camí per a salvaguardar la pau.

 

            Joan Pau II va aportar al seu servei incansable com a bisbe de Roma l’experiència de la resistència de la seva Polònia natal. Fou un papa viatger i missioner, que portà el missatge de l’evangeli als cinc continents. Es lliurà al seu ministeri com a successor de Pere fina a l’extenuació, fins a l’ofrena total de les seves forces i de la seva vida. Fou el Pontífex –és a dir, el pont- de la unió de l’Europa de l’Est i de l’Oest en un projecte comú. Participà com a bisbe jove en les sessions del Concili Vaticà II, i com a Pontífex Romà treballà en la consolidació i aplicació de la doctrina conciliar. Podem recordar les assemblees del Sínode de Bisbes, el Catecisme de l’Església catòlica, la renovació legislativa, i l’amplíssim desenrotllament   doctrinal que ens va oferir durant el seu pontificat.  Així mateix hem de recordar les seves iniciatives d’aproximació i de diàleg amb les altres confessions cristianes i les altres religions. Per a nosaltres ha estat el Papa que erigí la diòcesi de Terrassa.

 

            Com que són elevats als altars el 27 d’abril, em plau recordar que ambdós varen pregar als peus de la Mare de Déu de Montserrat. Joan XXIII essent cardenal arquebisbe de Venècia. El 1954, any sant Jacobeu, peregrinà a Sant Jaume de Galícia i, de tornada, passà per Montserrat el 28 de juliol. I Joan Pau II en el curs de la seva primera visita a Espanya el 7 de novembre de 1982 va dedicar la jornada a Catalunya i a la ciutat de Barcelona.

 

            Avui és un dia per a viure un record agraït d’ambdós Pontífexs i donar gràcies a Nostre Senyor que mai no deixa d’estimar la seva Església. Mitjançant l’Esperit Sant la consola, l’enforteix, la il·lumina i la purifica. Ho fa gràcies al ministeri dels successors de Sant Pere en el nostre temps. Recordem especialment els dos que avui són proposats com intercessors davant Déu. Donem gràcies al Senyor per ambdós.

 

+ Josep Àngel Saiz Meneses

 

Bisbe de Terrassa       

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa