RECORDS DE COLÒNIA (4): LA DEFENSA DE LA VERITAT

En l'anterior escrit vaig parlar de la centralitat de Crist en els ensenyaments de Benet XVI a Colònia. Una segona característica que sobresurt en el nou Sant Pare és la seva crítica al relativisme moral i la seva ferma defensa de la veritat objectiva. No és quelcom nou en ell.

Un moment important en la vida de Joseph Ratzinger fou el mes de març de 1977, moment en què fou nomenat arquebisbe de Munic i Freising. Per a un bisbe, el moment d'escollir el seu lema episcopal és quelcom molt significatiu, perquè d'alguna manera aquest lema reflecteix la seva vida, les seves inquietuds i el seu programa. En aquell moment, Ratzinger escull una frase de la Carta de Sant Joan: "Cooperador de la veritat". I en el moment de comentar per què va escollir aquestes paraules ho explica així: "D'una banda, em semblava que reflectien la relació entre la meva feina prèvia de professor i la meva missió. Malgrat totes les diferències entre una i altra missió, allò que estava en joc i que encara ho continua estant, era el seguiment de la veritat, posar-se al seu servei. I, d'altra banda, perquè en el món d'avui el tema de la veritat ha desaparegut gairebé totalment, ja que sembla com quelcom massa gran per a l'home, i tanmateix tot es desmunta si falta la veritat."

Benet XVI considera la veritat com un tresor, com un talent que hem rebut i que no hem d'amagar sota terra. Al contrari, cal transmetre la veritat als altres perquè la humanitat es renovi, perquè la veritat la transformi, com el llevat fermenta la massa. El Sant Pare, defensant la veritat, surt en defensa de l'ésser humà i dels seus drets. En el fons, aquesta actitud està en coherència i continuïtat amb la humanitat que, en tota la seva història, ha cercat la veritat, ha buscat el sentit de les coses i sobretot el sentit de la seva pròpia existència. Però actualment la pregunta per la veritat i la recerca de la veritat es veuen com enfosquides, ja que han sorgit diferents formes d'agnosticisme i de relativisme, que han portat la investigació filosòfica a una mena d'escepticisme general (cf. Fides et Ratio, n.5).

En aquest escenari, Benet XVI ha exhortat els joves cristians que s'han trobat amb ell a Colònia, a la Jornada Mundial de la Joventut, a restar atents, en actitud de recerca, com els Reis Mags, per poder copsar els signes que ens porten a la trobada amb Jesús. En la Vetlla d'oració de la tarda del dia 20 d'agost, Benet XVI proposà, efectivament, un itinerari de conversió semblant al dels Reis Mags, sempre a la llum de l'estrella de la fe: "Havien d'aprendre, per tant, que Déu és diferent de com acostumem a imaginar-lo. Aquí començà el seu camí interior. Començà en el mateix moment en què es postraren davant de l'Infant i el reconegueren com el Rei promès. Però encara havien d'interioritzar aquest joiós gest seu. Havien de canviar la seva idea sobre el poder, sobre Déu i sobre l'home i, amb això, canviar també ells mateixos. Però ara ho havien vist: el poder de Déu és diferent del poder dels grans d'aquest món. La seva manera d'actuar és diferent de com ens la imaginem i de com voldríem imposar-la també a ell. En aquest món, Déu no fa competència a les formes terrenals de poder... Al poder estrident i pompós d'aquest món, ell contraposa el poder inerme de l'amor que a la Creu -i després sempre en la història- es lliura a la mort, i tanmateix, constitueix la nova realitat divina que s'oposa a la injustícia i que instaura el Regne de Déu. Déu és diferent; els Reis Mags ara se n'adonen. I això significa que ara ells mateixos han de ser diferents, que han d'aprendre l'estil de Déu."

Hi ha fets ben recents que ens demostren amb quin coratge el nostre Sant Pare està complint el seu lema episcopal: ser un servidor de la veritat en la caritat.

+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa