RECORDS DE LA VISITA AD LIMINA

Encara recordo amb intensa emoció els moments més significatius de la recent visita ad limina que he fet en companyia dels bisbes de les províncies eclesiàstiques de Barcelona i de Tarragona, que és sens dubte la primera que realitza un bisbe de Terrassa. Com ja sabeu, ha tingut lloc entre els dies 21 de febrer i 1 de març. S'inicià amb una celebració de l'eucaristia a la basílica de Sant Pere del Vaticà, davant del sepulcre de l'Apòstol, i es va cloure el dia 1 de març, també amb una missa a la capella Clementina, la més propera al sepulcre de l'Apòstol. De la mateixa manera, vàrem pelegrinar a les altres basíliques majors romanes: Sant Pau extramurs, Santa Maria la Major i Sant Joan del Laterà.

La visita ad limina és, abans que tot, un pelegrinatge dels bisbes a Roma. L'actual Codi de dret canònic (cf. cànons 399 i 400) la defineix i concreta, però fou el Papa Sixt V qui, el 1585, institucionalitzà i disposà d'una manera més sistemàtica la manera de fer-la. Els bisbes residencials han de visitar els sepulcres dels Apòstols Pere i Pau, trobar-se amb el Successor de Pere i presentar un informe o relació de les seves diòcesis. La visita es fa cada cinc anys aproximadament.

En essència, el seu significat és fer visible la unitat i la comunió dels successors dels Apòstols amb el successor de sant Pere i, en conseqüència, de les Esglésies locals amb l'Església primada de Roma. Aquestes trobades serveixen per un intercanvi fratern de dons. Nosaltres aportem les realitats de les nostres Esglésies locals i ells ens donen una visió més universal, més de conjunt, des de les experiències de totes les Esglésies locals que s'hi fan presents. La visita als sepulcres dels apòstols Pere i Pau, la celebració de l'Eucaristia, la fe que s'hi professa, expressen la comunió amb l'Església apostòlica, la trobada amb les dues columnes de l'Església naixent que a Roma varen confessar la seva fe i donaren la vida.

La visita ad limina és una ocasió privilegiada per expressar i viure la comunió eclesial, la col•legialitat episcopal i la relació de caritat fraterna amb el Sant Pare i també amb els Pastors. Això té un significat clar per a mi com a bisbe i per a la nostra diòcesi. És una ocasió privilegiada per aprofundir i per créixer en la consciència de ser successor dels Apòstols i a la vegada per enfortir la comunió amb el successor de Pere, el Sant Pare. La nostra jove diòcesi ha consolidat, per mitjà del seu bisbe, els vincles de comunió i de fidelitat amb l'Església de Roma i amb totes les Esglésies particulars.

Un moment culminant i entranyable fou l'audiència personal amb el Sant Pare Joan Pau II el matí del dilluns 21 de febrer. En aquell moment li vaig poder explicar la vida de la diòcesi des del seu naixement, les seves característiques, els habitants, les parròquies, els sacerdots, diaques, els religiosos i les religioses, els laics i les laiques, la pastoral juvenil, els seminaristes, les primeres ordenacions, les comunitats de vida contemplativa, etc. Un moment per explicar-li els primers passos, els subratllats pastorals, les il•lusions, els problemes, els projectes, les esperances. Ell, atentament, m'escoltava, i de tant en tant feia alguna pregunta sobre alguns aspectes pastorals. Al final, va haver-hi un moment ple d'intensitat i de tendresa en sol•licitar la seva pregària per nosaltres i també una benedicció molt especial per a tots els diocesans de la nostra diòcesi de Terrassa. Que aquesta pregària i aquesta benedicció ens ajudi a continuar fent camí.

+ Josep Àngel Saiz Meneses, Bisbe de Terrassa

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa