REPTES DE LA IMMIGRACIÓ (2)

El fenomen migratori s'ha d'entendre des d'un context internacional de globalització, en el marc d'un liberalisme incontrolat que provoca cada vegada més diferència entre països pobres i rics. Els primers disposen de capitals i tecnologia per controlar i gaudir dels recursos del planeta, mentre que els segons no tenen possibilitats d'accés als recursos necessaris per a un desenvolupament humà adient i fins i tot per poder subsistir (cf. Joan Pau II, Jornada Mundial de l'Immigrant 2000). La concentració de la riquesa i dels mitjans de producció en el Nord, crea enormes expectatives d'una vida millor al Sud i provoca els moviments migratoris. A tot això hem d'afegir la necessitat de mà d'obra barata del mercat laboral als països rics, sobretot a causa de la baixa natalitat.

Hi ha tres actituds que cal evitar:
- Pensar que es tracta d'un fenomen merament conjuntural i no estructural. Un fenomen que no tindrà gaire durada, que es pot regular fàcilment controlant més les fronteres.
- Pensar que no es pot posar en absolut cap tipus de barreres a la immigració. "Que vingui tothom qui vulgui". Tampoc s'ha d'oblidar que es podria produir un desbordament que depassi la capacitat de recepció de la societat que acull, i consegüentment, que amenaci la convivència i porti a la fractura social.
- La por de perdre la identitat per part dels autòctons. Per superar aquesta por es fan necessàries polítiques de convivència i integració.

Quines respostes podem donar els cristians davant d'aquests nous reptes? La presència d'immigrants representa un repte per a les nostres comunitats eclesials. Es tracta d'un fenomen que hauria de dinamitzar, de revitalitzar les comunitats per l'exercici de la caritat cristiana a través de l'acolliment, el diàleg, la pregària comuna, l'ajut material, l'ajut en la recerca de treball, d'habitatge, de reconeixement dels seus drets… d'un ampli ventall d'expressions i concrecions d'amor cristià que troba correspondència al capítol 13 de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint.

En la carta anterior, ja recordàvem el capítol 25 de sant Mateu, que ens ofereix la motivació cristològica de la manera més clara, contundent i personalitzada: era foraster, i em vau acollir… Tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu. Es aquest el text bíblic més a què més es recorre quan es parla d'immigració. Un text per meditar assíduament.

Acostumats a una quasi absoluta homogeneïtat social, cultural i religiosa, el fenomen migratori actual pot crear una mena de desconcert i de replegament a nivell personal i també comunitari deguts sobretot al desconeixement de l'altre i dels altres. Aquest repte de la immigració pot ser i hauria de ser una ocasió de creixement. S'obren diferents possibilitats que podríem recollir en diferents perspectives de diàleg que tractarem en la següent carta: el diàleg dels fets, de la solidaritat, de l'acolliment i el diàleg intercultural i interreligiós.

+ Josep Àngel Saiz Meneses, Bisbe de Terrassa

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa