Sant Agustí, predicador de la misericòrdia

ESCUDO EPISCOPAL SAIZ

El 28 d’agost l’Església celebra la festa de sant Agustí i el dia abans la festa de la seva mare santa Mònica. El gran Pare de l’Església Agustí no podia deixar de fixar-se en la virtut de la misericòrdia. La seva mateixa vida moralment desorientada i sobretot la seva conversió l’invitaren a fer-ho.

Entre els llibres que s’han publicat per ajudar a viure el Jubileu actual n’hi ha un dedicat a “la misericòrdia en els Pares de l’Església” i el sant bisbe d’Hipona hi ocupa un lloc molt destacat. El capítol dedicat a ell porta aquest títol: “Sant Agustí, predicador de la misericòrdia”.

Agustí, en el sermó 358 A, es fa aquesta pregunta: ¿què és la misericòrdia?  I respon que “no és altra cosa sinó carregar-se el cor d’una mica de misèria dels altres”. Explica que en el terme “misericòrdia” hi ha dues paraules: misèria i cor. I amb aquell estil existencial que el caracteritzava, continua dient als seus oients: “Quan el teu cor es veu afectat, sacsejat per la misèria dels altres, allí es troba la misericòrdia. Considereu, per tant, germans meus, que totes les obres bones que realitzem en aquesta vida es refereixen veritablement a la misericòrdia”.

Però el gran intel·lectual que era Agustí, comprèn també que cal utilitzar  exemples viscuts, pràctics. I continua així, referint-se a les anomenades “obres de misericòrdia”: “Per exemple: dónes pa a un famolenc: ofereix-li-ho amb la participació del teu cor, no amb menyspreu; no consideris com a un gos un home semblant a tu. Així, doncs, quan fas una obra de misericòrdia, si dónes pa, compadeix-te de qui està famolenc; si li dónes de beure, compadeix-te de qui està assedegat; si dónes un vestit, compadeix-te del nu; si ofereixes hospitalitat, compadeix-te del pelegrí; si visites un malalt, compadeix-te d’ell; si dónes sepultura a un difunt, lamenta que hagi mort; si poses pau entre els qui litiguen, lamenta el seu afany de litigar. Si estimem Déu i el proïsme, no podem fer res d’això sense dolor en el cor”.

Actualment es valoren molt els sentiments de les persones. Sant Agustí, doncs, se’ns mostra en aquest sermó com un gran coneixedor i un gran educador dels sentiments. Ser compassiu, per a ell, equival a “patir amb...” a solidaritzar-se amb el sofriment aliè. Ser misericordiós, per a Agustí, és ser capaç d’obrir el cor a la misèria. En llenguatge senzill diríem que és deixar-se portar d’uns bons sentiments que no es queden en un pur sentimentalisme, sinó que arriben a les obres, a les obres de solidaritat. La misericòrdia és, en suma, l’actitud de les persones de “bon cor”, d’un cor sensible al mal del proïsme.

El papa Francesc, en el llibre-conversa  El nom de Déu és misericòrdia, cita aquest pensament del seu antecessor  Benet XVI: “La misericòrdia és en realitat el nucli central del missatge evangèlic, és el propi nom de Déu, el rostre amb el que ell es va revelar en l’antiga Aliança i plenament en Jesucrist, encarnació de l’amor creador i redemptor. Aquest amor de misericòrdia il·lumina també el rostre de l’Església i es manifesta tan mitjançant els sagraments, en concret el de la reconciliació, com en les obres de caritat comunitàries i individuals. Tot allò que l’Església diu i fa manifesta la misericòrdia de Déu envers l’home” (pag. 27-28).

Que sant Agustí ens ajudi a viure encara més la misericòrdia de Déu.

+ Josep Àngel Saiz Meneses Bisbe de Terrassa

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa