Amb motiu de la Jornada Mundial de la Joventut, que se celebra del 15 al 20 d’aquest mes a Sydney, i també en ocasió de la Trobada de Joves d’Europa que celebrarem a Lourdes -en la qual tindré el plaer de participar-, desitjo oferir unes senzilles reflexions sobre la pastoral juvenil, és a dir, sobre l’actuació de l’Església amb els joves d’avui.
En la pastoral juvenil és important la paciència i la perseverança. No es pot caure en el desànim, tot i que sovint no ens manquin motius a causa de les dificultats intrínseques d’aquesta tasca pastoral i també del fet que costa de veure el fruit del treball realitzat. La pastoral juvenil en els temps actuals és una obra d’art que requereix estimació, a més de paciència, i molta dedicació. Avui més que mai cal que respectem els processos personals, uns processos que acostumen a ser lents. Des d’aquesta actitud de paciència i d’esperança, cal anar sembrant sense parar, més enllà dels èxits o fracassos aparents, superant el cansament i el desànim. Sempre conscients que els camins de Déu no són pas els nostres camins, però també que el Crist és el Senyor de la història.
Per damunt de tot, hem de tenir present que la pastoral juvenil és com la llavor que el sembrador llença a la terra. El pagès ho fa amb una actitud d’esperança, tot confiant que la terra, les pluges i altres elements faran que no quedi defraudada la seva espera d’una bona collita. Si no tingués aquesta actitud, almenys implícita, podria cansar-se.
D’aquesta manera cal que actuem nosaltres, els qui treballem amb els joves, encara que no podem mesurar el creixement del que hem sembrat. El més habitual serà que ens toqui de recollir allò que d’altres han sembrat, i que el fruit del nostre sigui recollit per altres.
Hem de treballar confiats en la paraula de Jesucrist: “Alceu els ulls i mireu els camps: ja són rossos, a punt de segar. El segador ja rep la part que li toca i recull el gra per a la vida eterna, perquè s’alegrin plegats el sembrador i el segador. En aquest cas té raó la dita ‘un és el qui sembra i un altre el qui sega’. Jo us he enviat a segar on vosaltres no havíeu treballat. Són altres que van treballar-hi; vosaltres sou sobrevinguts, en el treball que ells havien fet” (Jn 4,35-38).
Entre els qui van treballar amb il·lusió en aquest camp cal que recordem Joan Pau II. El 20 de març de 2005, diumenge de Rams, ja no va poder presidir la missa a la plaça de Sant Pere, el dia que – per iniciativa seva – està dedicat a la pastoral de la joventut. El Papa aparegué breument a la finestra del seu apartament. Sense pronunciar ni un mot, beneí la multitud. El Papa moriria dotze dies després, el 2 d’abril. Però en les paraules de l’àngelus que en nom seu llegí monsenyor Leonardo Sandri, inclogué aquestes afirmacions tan plenes d’esperança, en aquell dia que es complien els vint anys de les Jornades Mundials de la Joventut: “Molt estimats joves: cada dia sóc més conscient que fou providencial i profètic que precisament aquest dia, el diumenge de Rams i de la Passió del Senyor, s’hagi convertit en la vostra jornada. Avui us dic: Continueu sense descans en el camí emprès per tal de ser a tot arreu testimonis de la creu gloriosa del Crist. No tingueu por!”
+Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa