Setmana Santa: “Perdura eternament el seu amor”

ESCUDO EPISCOPAL SAIZ

Amb el diumenge de Rams entrem a la Setmana Santa de l’Any Jubilar. Penso que ens pot ajudar a viure aquests dies de gràcia el comentari que fa el papa Francesc sobre el salm 136, anomenat “el gran Hal·lel”, que es cantava en les festes litúrgiques més importants del poble d’Israel. Aquest salm resumeix tota la història de la salvació, que està ressenyada i testimoniada a l’Antic Testament i es cantava tradicionalment a la fi del sopar pasqual jueu. “Perdura eternament el seu amor”(en castellà: “Eterna es su misericordia”): és la tornada que acompanya cada vers d’aquest salm mentre es narra la història de la revelació de Déu.

Abans de la Passió Jesús va pregar amb aquest Salm de la misericòrdia quan celebrà la Pasqua per darrera vegada amb els deixebles. En efecte, sembla que hi fa al·lusió l’anotació dels evangelistes: “Després de cantar l’himne, sortiren cap a la muntanya de les Oliveres” (Mt 26,30; Mc 14,26). El Papa subratlla que mentre Jesús instituïa l’Eucaristia com a memorial perenne d’ell mateix i de la seva Pasqua, va posar simbòlicament sota la llum de la misericòrdia aquest acte suprem de la revelació i afegeix que “en aquest mateix horitzó de la misericòrdia, Jesús va viure la seva passió i mort, conscient del gran misteri de l’amor de Déu que s’hauria d’acomplir a la creu. Saber que Jesús mateix va pregar amb aquest salm, el fa per nosaltres, els cristians, encara més important i ens compromet a incorporar aquesta tornada en la pròpia pregària de lloança quotidiana: “Perdura eternament el seu amor” (MV 7).

Entrem en els dies sants de l’Any Sant amb uns sentiments de gratitud a Déu Pare, que “estima tant el món que ha donat els seu Fill únic, perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna” (Jn 3,16). Reflexionem, doncs, sobre l’amor de Déu, sobre el seu pla de salvació, meditem sobre com en arribar la plenitud dels temps, el Fill de Déu es fa home per a donar la vida per la salvació de cadascú de nosaltres. Contemplem  que en el misteri eucarístic s’entrega com a aliment, com a pa per fer-nos participar en una Nova Aliança que ens fa fills. Misteri d’amor i de solidaritat “perquè perdura eternament el seu amor”.

Visquem aquests dies sants contemplant com en Crist podem veure i tocar l’amor del Pare. Tal com el Pare estima, així estan cridats a estimar els fills. Com Ell és misericordiós, així estem cridats a ser misericordiosos els uns amb els altres. “Aquest amor s’ha fet ara visible i tangible en tota la vida de Jesús. La seva persona no és cap altra cosa sinó amor. Un amor que es dóna i s’ofereix gratuïtament. Les seves relacions amb les persones que se li apropen deixen veure quelcom únic i irrepetible. Els signes que realitza, sobretot envers els pecadors, envers les persones pobres, excloses, malaltes i sofrents, porten en ells el distintiu de la misericòrdia. Res en ell no està privat de compassió” (MV 8).

Sabem molt bé que aquesta és una exigència que ens depassa, però el mateix amor de Déu en nosaltres ens invita a no desanimar-nos per la nostra incapacitat d’acomplir plenament aquestes exigències, tant en el pla personal com en el comunitari i eclesial. Som limitats i pecadors, però som estimats per Déu, Crist ens ha reconciliat amb el Pare i ens ha enviat l’Esperit que pot arribar on nosaltres sols no arribem. Ell ens ajuda a viure en el convenciment que “la credibilitat de l’Església passa a través del camí de l’amor misericordiós i compassiu” (MV 10) que els dies propers contemplarem en Crist.

Us convido, doncs, a entrar amb aquestes disposicions espirituals en la Setmana Santa.

 

            + Josep Àngel Saiz Meneses Bisbe de Terrassa

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa