Sigueu forts, no tingueu por (15/12/2019)

Aneu mar endins

Sigueu forts, no tingueu por

 

            Ens acostem al Nadal. La lectura del profeta Isaïes d’aquest tercer diumenge d’Advent és un cant d’il·lusió i d’esperança. Descriu el retorn del poble captiu a Babilònia que torna a la seva terra. Un missatge que vol revifar la fe i l’esperança  en un temps de gran dificultat amb la certesa que els temps difícils passaran i el poble podrà tornar a Jerusalem. Mentrestant, cal mantenir la fidelitat al Senyor, que ve a salvar-nos. El retorn es transforma en el símbol de la felicitat dels darrers temps. Per a nosaltres la proximitat de la celebració del naixement del Senyor, i la perspectiva de la seva vinguda definitiva, també són font d’alegria.

 

            Tot reflexionant sobre el sentit de l’alegria podem notar com el salm 105 situat també en el període del retorn de Babilònia, és un himne a Déu salvador, una lloança al Senyor de la història que exhorta a l’alegria: “glorieu-vos del seu nom sagrat, alegreu-vos, els qui busqueu el Senyor” (Sal 105,3). La recerca de Déu omple de ple sentit la vida, perquè en Déu hi ha la font de la vida i de l’alegria. Trobar-se un mateix,  acceptar-se com a ésser creat per Déu, comprendre la pròpia vocació i missió en el món i experimentar el seu amor, esdevé l’inici i la font de l’alegria. Quan vivim la unió amb Déu, la seva alegria ens omple a vessar. Romano Guardini recorda que “hem d’intentar que el nostre cor estigui alegre. No divertit, que és una altra cosa. Ser divertit és quelcom extern, que fa soroll i desapareix ràpidament. Però l’alegria viu a dintre, silenciosament, i fa arrels profundes. És la germana de la serietat; on hi ha l’una hi ha també l’altra”.

 

            Aquesta alegria profunda i permanent prové de la confiança en Déu, d’acollir-se  a Ell, d’abandonar-se a Ell amb tota l’ànima i romandre al seu costat des del silenci interior. Quan vivim units a Déu i cerquem complir la seva voluntat, estem obrint el camí perquè ens ompli la seva alegria. Si mantenim aquesta inquietud amb confiança i llibertat interior, viurem plens de goig tot i les dificultats externes. Hom pot descobrir la voluntat de Déu a través del discerniment de les circumstàncies i els fets que van configurant l’existència “perquè cada instant amb la seva obligació pròpia és un missatger de Déu. Si parem l’oïda , tindrem maduresa per a entendre rectament el missatge següent i assumir-lo. Així anem realitzant pas a pas, la tasca de la nostra vida (...) Aleshores estem alegres”, fa notar Guardini. 

 

            Jesús ens explica que “amb el Regne del cel passa com amb un tresor amagat en un camp. L’home que el troba, el deixa amagat i, content de la troballa, se’n va a vendre tot el que té i compra aquell camp” (Mt 13,44). Trobar aquest tresor transforma la vida, l’omple de plenitud, de felicitat, d’alegria. Ara bé, un cop trobat aquest tresor cal vendre tot per poder comprar el camp; és a dir, cal renunciar a totes les possessions  per poder assolir el Tot. La felicitat, l’alegria plena, comporta també el sacrifici de tot allò que és incompatible amb el Regne. Es tracta de trobar l’alegria i conservar-la, vivint el seguiment del Senyor, posant la confiança en Ell, aprenent a descobrir la seva presència en els esdeveniments de cada dia.

 

            Nadal arriba aviat. Faig aquest escrit tot just en tornar d’Assís, d’un encontre europeu de dirigents del Moviment de Cursets de Cristiandat. M’ha cridat l’atenció el dinamisme d’aquest moviment d’apostolat seglar en els països de l’Europa de l’Est, sobretot a Croàcia, Ucraïna, Txèquia i Hongria, amb dirigents joves, esperançats, alegres, que amb tota naturalitat donen testimoni que en el centre de la seva vida hi ha el Senyor, Aquell de qui celebrarem el Naixement. També el Senyor és el centre de les nostres vides i esdevé el motiu de la nostra joia.

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa