SOBRE LA CLASSE DE RELIGIÓ ( 2)

Em referia en el meu escrit de diumenge passat a la classe de religió i vaig recollir una part de la carta que Jean Jaurès, cap del Partit Socialista francès el 1893, va escriure al seu fill, que li demanava una carta justificativa per eximir-se d'estudiar la religió cristiana. Completo avui el tema amb una cita una mica extensa de la mateixa carta, de la part final. Crec que es tracta d'un testimoni que mereix una especial atenció. La preocupació de Jaurès -no ho oblidem- és bàsicament educativa.

I li diu això, al seu fill: "Cal confessar-ho: la religió està íntimament unida a totes les manifestacions de la intel•ligència humana; és la base de la civilització, i és posar-se fora del món intel•lectual i condemnar-se a una manifesta inferioritat no voler conèixer una ciència que han estudiat i que posseeixen en els nostres dies tantes intel•ligències il•lustres."

"Ja que parlo d'educació: per ser un jove ben educat, cal conèixer i practicar les lleis de l'Església? Només et diré el que segueix: per res no s'ha de reprotxar als qui les practiquen fidelment, i amb molta freqüència cal plorar pels qui no les tenen en compte. No fixant-me sinó en la cortesia, en el simple savoir vivre, cal convenir en la necessitat de conèixer les conviccions i els sentiments de les persones religioses. Si no estem obligats a imitar-les, les hem de comprendre, almenys, per poder tenir-los el respecte, les consideracions i la tolerància que se'ls deu. Ningú no serà mai delicat, fi, ni tan sols presentable sense nocions religioses."

"Benvolgut fill. Convenç-te del que et dic: molts tenen interès que els altres desconeguin la religió, però tothom desitja conèixer-la... A més, no cal ser un geni per comprendre que només són veritablement lliures de no ser cristians els qui tenen facultat per ser-ho, ja que, en cas contrari, la ignorància els obliga a la irreligió. La cosa és molt clara: la llibertat exigeix la facultat de poder obrar en sentit contrari."

He esmentat àmpliament aquesta carta, perquè em sembla un testimoniatge aclaridor i fins i tot commovedor. Ja vaig dir diumenge passat que no volia fer un al•legat d'arguments dirigits al cap, sinó sobretot una crida dirigida al cor o al bon sentit, si ho prefereixen.

Quines conclusions podem deduir d'aquest testimoniatge? En primer lloc, la importància de la religió per a l'educació de nens i joves. Després, la necessitat de les idees religioses per a una autèntica formació integral de la persona. Finalment, l'absoluta necessitat del coneixement de les religions per formar persones realment integrades en la cultura en què han nascut i en què han de desenvolupar la seva vida.

Afegiria encara que, en aquests temps de globalització i de pluralisme religiós, amb la trobada de les grans religions en la nostra convivència diària, és imprescindible un coneixement del cristianisme i de les grans religions del món. M'he quedat en una justificació de la necessitat dels coneixements religiosos des d'un àmbit sobretot cultural i educatiu. Es poden fer consideracions més estrictament religioses, però he pensat que plantejar-ho en aquest àmbit és més expressiu per als pares i les mares, que sempre desitgen el millor per als seus fills. Jaurès ho confessava al final de la carta al seu fill: "Et sorprendrà aquesta carta, però cal, fill meu, que un pare digui sempre la veritat al seu fill. Cap compromís no podria excusar-me d'aquesta obligació."

+ Josep Àngel Saiz Meneses, Bisbe de Terrassa

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa