<span style="FONT-SIZE: 12pt; FONT-FAMILY: "Arial","sans-serif"; LETTER-SPACING: -0.15pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA">L'eloqüència del silenci.</span>

Fa poc, un periodista em preguntava si la figura de Jesucrist era tan rellevant com ens semblava a l'Església. Per a ell era simplement un personatge històric important. La meva resposta fou bastant llarga i no puc pas transcriure-la aquí, però es resumeix dient que no era un personatge històric important més, no era un mestre espiritual més, sinó el Fill de Déu, que es fa home, dóna la vida i ressuscita per a la nostra salvació, i que està present en l'Església fins a la fi dels temps. I que omple de tal manera la vida d'una persona, que contínuament conec joves que, després d'una trobada amb ell, ho deixen tot i marxen com a missioners a terres llunyanes o entren en un seminari o es tanquen per tota la vida entre els murs d'un convent. Només des de l'experiència profunda d'una trobada amb Crist es pot entendre una decisió així.


            Avui celebrem a l'Església l'anomenada Jornada "Pro Orantibus", un dia en què vivim la solidaritat de les comunitats cristianes amb els monestirs de vida contemplativa, amb els monjos i les monges que donen en el nostre món un testimoni de fe, de silenci, d'oració per tots. Per això, en aquesta jornada, és per a mi molt agradable tenir un record ple d'agraïment per les comunitats de vida contemplativa que tenim a la nostra diòcesi i a tota l'Església. Aquestes comunitats són un exemple de solidaritat amb tota l'Església i amb el món perquè han lliurat la seva vida a Déu i també a tots els seus germans de la comunitat humana.


            Amb tota raó, recordem els qui segueixen aquesta vocació de ple lliurament a l'adoració i a la pregària en el diumenge dedicat a la Santíssima Trinitat, al misteri del Déu u i tri. El tema escollit per a aquesta jornada és: "Un silenci eloqüent: la vida consagrada en el llenguatge de Déu". Avui contemplem l'amor de Déu que se'ns ha manifestat plenament en Jesucrist, que, com diu sant Joan de la Creu, és la Paraula del Pare sortida del silenci, la Paraula definitiva de Déu Pare al món, que es fa viu i operant en el món gràcies a l'acció de l'Esperit Sant. Aquest do de Crist és el veritable cor de tota comunitat cristiana, com és igualment el cor de la fe de tot creient en l'ordre personal. I aquest do se'ns fa present en la Paraula de Déu, en els sagraments i, de manera especial, en l'Eucaristia.  


            En Crist, les persones consagrades a Déu fan de tota la seva vida un do, una ofrena al Pare per al bé del món i troben en la celebració eucarística i en l'adoració la força per al seguiment de Crist obedient, pobre i cast. D'aquesta manera, en la seva vida s'expressa el que és la vocació de tot batejat: viure una vida entregada al servei de Déu i dels germans, en la diversitat de les vocacions humanes i cristianes. Per això, avui, d'una forma especial, sentim, agraïm i expressem la nostra solidaritat espiritual i també humana amb les comunitats de vida contemplativa. Aquestes són, per tota la nostra comunitat diocesana, "un silenci eloqüent", un missatge que parla, no tant  amb paraules sinó amb el fet de les seves vides lliurades plenament a Déu.


            Avui a la tarda conferiré el diaconat a Carles Cahuana i a Josep Maria Cot, dos joves seminaristes de la nostra diòcesi que han seguit la crida del Senyor en el camí del sacerdoci. Ells han de ser homes d'oració profunda i, com ensenyava sant Domènec de Guzmán, portar als altres allò que han contemplat.


                          


+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa