La vida és prova i temptació, oportunitat per a la fidelitat al Senyor. El desert és prova, és la mateixa vida. La vida humana és també un desert ple de proves. Jesús, abans de començar la seva vida pública, s’endinsa 40 dies en la soledat del desert. El desert serà l’escenari per a la prova. L’Evangeli de Sant Lluc ens diu que “l’Esperit el va conduir pel desert... i era temptat pel diable” (Lc 4,1-2).
La societat de consum ens bombardeja contínuament amb estímuls, amb propostes, amb temptacions. I la nostra moral és de derrota. Plantegem la vida personal, la pastoral, etc., a la defensiva, al nivell mínim, perdent terreny resignadament, com si no hi hagués res a fer davant el tsunami materialista que ens arrasa.
Reflexionar sobre les temptacions de Crist i com les venç ens ajuda a comprendre les nostres temptacions i també a superar-les. Les tres temptacions ens evoquen el pelegrinatge d’Israel pel desert i les proves que superà. Jesús venç les temptacions i ens assenyala el camí de la confiança en Déu, de la fidelitat al Pare. La primera temptació, convertir les pedres en pans, es contraposa a la protesta d’Israel quan, assetjat per la fam en el desert, fins i tot després d’haver vist obres prodigioses en el seu alliberament, demana tornar a l’esclavatge d’Egipte, i enyora els seus alls i cebes. Jesús ens ensenya a no deixar-nos absorbir excessivament per la seguretat material, a posar la nostra seguretat, la nostra confiança en Déu.
La temptació del poder i la glòria, d’adorar Satanàs per conquerir el domini del món, és una pura idolatria, és la fascinació per la riquesa i el poder. Jesús respon amb l’acte de fe d’Israel: adorar i donar culte només a Déu. Finalment, Jesús supera la temptació de l’èxit fàcil, de l’espectacularitat, del recurs a allò que és sensacional com a mètode en la seva missió messiànica, d’apartar-se del camí de la creu.
En el baptisme renunciem a tot el que signifiquen aquestes temptacions: al pecat, per viure en la llibertat dels fills de Déu; a totes les seduccions del mal; a Satanàs, pare i príncep del pecat. En el baptisme fem professió de fe en Déu i ens adherim a l’estil de vida de l’evangeli, a viure estimant Déu i el proïsme, a participar del lliurament de Crist. Aquest és el programa de vida del cristià, que hem de renovar quan arriba el temps de Quaresma, que hem de viure i inculcar als nostres infants i joves.
Vivim temps durs, temps forts, temps per a persones coratjoses. El relativisme moral que va impregnant els nostres ambients ens vol convèncer que no hi ha veritats absolutes, que totes les veritats són relatives, que la veritat d’una proposició depèn de les circumstàncies o de les condicions en què és formulada. I el mateix caldria afirmar amb relació a la bondat o la maldat dels actes. Al final, en comptes de superar les temptacions, acabarem reciclant-les i descobrint la bondat del mal, del pecat, d’allò que ens aparta de Déu i del germà. No ens equivoquem, no confonguem les coses, no rebaixem els nivells, demanem al Senyor gràcia i fortalesa, i en lloc de justificar el que és injustificable, demanem humilment al Senyor que no ens deixi caure en la temptació i ens alliberi de tot mal.
+Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa