Testimonis de Crist enmig del món.

Acabo avui aquestes senzilles reflexions per als joves, que he formulat prenent com a punt de partença l'episodi de l trobada de Jesús amb el jove ric. Aquestes darreres reflexions van destinades als joves creients que a més a més són practicants.
    La nostra vida és recerca i és trobada. La trobada amb Crist canvia la vida, la fa nova, li dóna plenitud, la transforma. La trobada amb Crist ens fa testimonis enviats  a anunciar la Bona Nova de l'amor de Déu manifestat en el Crist, ens fa estar íntimament units a la persona de Crist i ser enviats per ell a donar un fruit abundós i durador. Sobretot per mitjà de la presència i el testimoni dels cristians enmig del món. El Concili Vaticà II ens dóna molta llum sobre aquest punt. La veritable conversió a Crist es manifesta sobretot en el testimoni, tan personal com comunitari.
    Es tracta d'un testimoni sobretot amb les obres, amb les actituds, i també d'un testimoni per mitjà de la paraula, un testimoni de la vida en el seu conjunt. Un testimoni variat en formes i en continguts. Una gran figura dels nostres dies ens il·lumina també sobre això: el germà Carles de Foucauld, beatificat fa poc. Ell ens ensenya el valor del testimoni silenciós, de l'amistat, de l'ajuda fraterna. Carles de Foucauld fou un veritable germà universal, vivint la fe, la celebració i l'adoració eucarístiques enmig del món musulmà, revelant així l'amor de Crist a tothom.
    Si tenim present la seva vida, podem entendre tot el sentir existencial d'aquestes paraules del Vaticà II sobre el testimoni: "La presència dels fidels cristians en el grups humans ha d'estar animada per la caritat amb què ens ha estimat Déu, que vol que també nosaltres ens estimem els uns als altres amb la mateixa caritat. La caritat cristiana s'estén realment a tothom, sense distinció de raça, de condició social o de religió; no n'espera cap profit ni agraïment. Així com Déu ens ha estimat amb un amor gratuït, així també els fidels han de preocupar-se per l'home, tot estimant-lo amb el mateix sentiment amb què Déu l'ha cercat" (AG, 12).
    Des del realisme sincer, cal confessar que donar testimoni avui no és gens fàcil i en alguns ambients pot esdevenir una actitud gairebé heroica, o fins i tot simplement heroica. Però, repeteixo, el testimoniatge és la prova fefaent de l’autenticitat de la nostra conversió a Crist, encara que ens comporti, de vegades, burles, descrèdit humà o marginació i persecució més o menys oculta o manifesta.
    Per això, desitjo subratllar que el cristià necessita el recolzament de la comunitat cristiana, sigui quina sigui la seva dimensió i tingui la forma que tingui. La vida cristiana sempre té necessitat d'alimentar-se i aprofundir-se en la comunitat. Per això, el Concili Vaticà II, quan parla del testimoni cristià remarca la seva dimensió comunitària. Per mitjà del testimoni, "la comunitat cristiana esdevé signe de la presència de Déu en el món; pel sacrifici eucarístic, en efecte, passa constantment al Pare amb Crist; alimentada diligentment per la paraula de Déu, dóna testimoniatge de Crist" (AG, 15).
    El deixeble de Crist dóna fruit col·laborant en la construcció del Regne, essent ferment enmig de la societat per la virtut del Crist, present en la seva Església i en les seves comunitats. El cristià pot viure aïllat o en situació de diàspora, com deia el pare Karl Rahner, però necessita i cal que trobi la llar de la comunitat, del grup, del moviment cristià on s'alimenta la seva fe i el seu testimoni enmig del món.

+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa