La setmana passada vaig comentar el tema que treballaríem durant la XX Jornada Mundial de la Joventut (JMJ), que es clausura avui a Colònia. El tema és aquest: "Hem vingut a adorar-lo". És l'afirmació que fan els Reis d'Orient a Jerusalem, després de preguntar pel Messies. Durant aquesta setmana hem procurat viure l'itinerari espiritual que ens portés a la trobada amb el Senyor, a adorar-lo, a oferir-li el millor de la nostra vida, i ara cal que donem testimoni de la seva presència en la nostra vida, en l'Església i en el món. Portar als altres aquella sentència de sant Domènec de Guzmán: "Contemplata allis tradere" (Allò que hem contemplat, comunicar-ho als altres). O sigui, ser testimonis de l'amor enmig del món.
Adorar Déu, adorar Crist significa reconèixer-lo com el centre de la vida, com el fonament de la vida, com la Vida que dóna sentit a la meva vida. Significa superar tota temptació de col·locar en aquest lloc d'altres o altres coses, perquè això seria caure en la idolatria. Cap ídol humà, cap ídol de poder, de plaer o de riquesa pot ocupar el lloc que només correspon a Déu.
La trobada amb Crist, la unió amb ell, la vida cristiana viscuda amb intensitat i amb passió suscita un estil evangelitzador, testimonial, convençut i convincent, que flueix d'aquest principi elemental: qui ha trobat Crist, i aquesta trobada ha canviat la seva vida, no pot reservar-se aquesta alegria i aquest tresor per a si mateix, perquè seria un plantejament egoista i perquè és psicològicament impossible. El goig de la trobada amb el tresor que ens canvia la vida ens impulsa a compartir-lo amb els altres. Així ho expressa Jesús a l'Evangeli. I d'això jo mateix en sóc testimoni en moltes experiències de joves d'avui.
La JMJ no tindria gaire sentit si es reduís als actes de la setmana en què se celebra. Cal tenir cura dels tres temps de què consta: una preparació espiritual a cada país i a cada diòcesi, aspecte del qual cal tenir molta cura. Després, la realització de la trobada. I finalment, però no en darrer lloc, la projecció del que s'hi ha viscut. Des de demà, tornem als nostres països, a les nostres diòcesis, a les nostres parròquies i moviments, al nostre grup de fe. Però hem compartit aquesta fe amb centenars de milers de joves d'arreu del món. Hem fet l'experiència que no estem sols, ni en decadència, ni som una espècie en extinció. L'Església catòlica és la institució que reuneix més joves, ho he dit en nombroses ocasions. No pas com a ostentació, sinó com a constatació davant d'aquells que insisteixen en les dificultats de l'Església amb els joves.
Ara retornen els joves de Colònia als seus països. Encara hi ha països, a l'Àsia o a l'Àfrica, en els quals els cristians són perseguits a causa de la seva fe. En altres continents d'antiga cristianitat, però de forta secularització, els cristians són ridiculitzats en determinats ambients. Sens dubte, la trobada d'aquests dies ha enfortit la fe i la dimensió testimonial d'aquests joves, que han compartit l'alegria de la fe, el goig de l'amor de Déu, la força de viure en família, en Església. Aquests joves que, després de la mort de Joan Pau II, que fou el creador de les JMJ, s'han reunit per primera vegada amb el seu successor, el Papa Benet XVI, han escoltat el seu missatge al seu país nadiu i han celebrat amb ell l'Eucaristia, en aquest any que dediquem a aquest sagrament que és la font i la culminació de la vida cristiana i l'ànima de tot apostolat, com ensenya el Concili Vaticà II.
Que la intercessió de Joan Pau II, el procés de beatificació del qual ja s'ha iniciat, ens ajudi a tots –especialment als joves de la JMJ- a viure la fe amb coherència i a presentar-la al món d'avui com una proposta i no com una imposició, com ell mateix va dir als joves a la trobada de Cuatro Vientos.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa