Aquest diumenge arribem, en l’itinerari de la litúrgia cristiana, al final del temps pasqual. És la Pasqua granada, la Pasqua dels fruits. I el primer d’aquests fruits és la donació de l’Esperit Sant. Avui celebrem el naixement de l’Església gràcies a l’impuls de l’Esperit Sant. També celebrem avui el Dia de l’Acció Catòlica i de l’Apostolat Seglar.
En la seva exhortació apostòlica sobre l’Eucaristia, de la qual he comentat alguns temes aquests darrers diumenges, m’ha impressionat la insistència amb què Benet XVI subratlla la relació entre l’Eucaristia i la missió. Ho fa especialment en el número 84 del document, en el qual recull aquesta frase que pronuncià en l’homilia de la missa del començament del seu servei com a bisbe de Roma: “No hi ha res més formós que haver estat atrapats, sorpresos, per l’Evangeli, per Crist. Res més bell que conèixer-lo i comunicar als altres l’amistat amb ell”
¿Tenim els cristians i els homes d’avui encara la capacitat de sorprendre’ns per l’Evangeli i la persona de Crist? ¿No sembla més aviat que estem cansats i que hem renunciat a viure l’entusiasme, la novetat de Crist i de l’estil de vida que ell ens proposa? ¿Creiem encara veritablement que allò que el món necessita és l’amor de Déu, trobar Crist i creure en ell? ¿Està el cristianisme abocat a l’extinció, donat que, per a no pocs, sembla quedar reduït a un conjunt gairebé artificial de cerimònies, convencions i costums?
Si només poguéssim comptar amb les nostres capacitats, personals i institucionals, podríem caure en el pessimisme. Però si en l’Església opera el do i la gràcia de l’Esperit Sant, podem esperar no la mort lenta de la fe cristiana sinó la seva revitalització. L’Esperit Sant és la garantia que l’Església i la fe tenen futur. Perquè Crist és el futur absolut de la humanitat i de tot l’univers, que ha estat creat per Ell, en Ell i per a Ell.
Per això, en aquesta Pasqua de l’Esperit Sant, en aquest dia de l’inici de l’Església, en aquesta jornada dedicada al testimoniatge comunicatiu de la fe pels cristians, recordo aquestes paraules del Sant Pare en el document que comento: “L’Eucaristia no és només font i cimal de la vida de l’Església; ho és també de la seva missió. Una Església autènticament eucarística és una Església missionera”. Veritablement, res és més bell que trobar el Crist i comunicar-lo als altres.
Hem de viure la il·lusió de portar Crist als homes i les dones del món d’avui. No els portem només una idea ni només una ètica sinó el do de la seva mateixa Persona. Diverses circumstàncies, especialment influents entre nosaltres, fan que el testimoniatge cristià sigui avui especialment ardu i que de vegades la crisi de la fe cristiana en molts dels nostres contemporanis s’imposi al nostre esperit com un fet dolorós. És la presència de la soledat i de la creu en la vida de cada cristià i de cada cristiana.
Però l’Església sempre ha hagut d’afrontar obstacles, dificultats i fins i tot persecucions, obertes o larvades. I aquestes últimes de vegades són les pitjors per a la nostra moral de creients en Crist. No temem. “No tingueu por!”, ens deia sovint el recordat Joan Pau II. Avui és un dia per superar les pors i confiar en la presència de l’Esperit en l’Església de Jesucrist. Els milers de joves de la nostra terra que en aquesta Pasqua de l’Esperit Sant es reuniren ahir a Tarragona en l’Aplec de l’Esperit són un signe d’esperança i una invitació a la confiança en el futur de la fe cristiana entre nosaltres. Que aquesta confiança en Déu i en els cristians del futur ens acompanyi en aquesta Pasqua granada.
+Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa