El passat dia 18 de maig va produir-se una molt bona notícia per a la nostra diòcesi: el nomenament d’un bisbe auxiliar en la persona del nostre estimat mossèn Salvador Cristau i Coll, vicari general de la diòcesi i rector del nostre Seminari Diocesà. El nostre bisbe auxiliar serà ordenat, com ja sabeu, el proper dissabte 26 de juny, a la catedral de Terrassa. Des d’aquest escrit setmanal invito tots els diocesans que puguin a assistir a aquest acte, unint-se espiritualment a la pregària perquè Déu beneeixi el ministeri del nou bisbe auxiliar.
Voldria remarcar que la finalitat d’aquest nomenament és el bé de la nostra jove diòcesi, la qual ja va tenir l’alegria de què un dels seus preveres, que era un molt proper i eficaç col·laborador meu com a vicari general, fos nomenat bisbe de Girona. Quan el Concili Vaticà II parla de la figura del bisbe auxiliar és molt significatiu que remarca que aquest nomenament s’ha de fer pensant i cercant el bé de la comunitat diocesana. Val la pena recordar les paraules textuals del decret del Vaticà II sobre els bisbes. Diu així: “En el govern de les diòcesis, s’ha de proveir de tal manera a la funció pastoral dels bisbes que el bé del ramat del Senyor sigui sempre la raó suprema. Per aconseguir-ho millor, moltes vegades caldrà constituir bisbes auxiliars, perquè el bisbe diocesà, ja sigui per la considerable extensió de la diòcesi o pel nombre excessiu d’habitants, ja sigui per circumstàncies particulars de l’apostolat o altres causes diverses, no pot complir personalment tots els deures de la funció episcopal tal com exigeix el bé de les ànimes” (CD 25).
El bé de les ànimes. Aquesta és – i ha de ser sempre en la pràctica- la raó i el mòbil de les decisions eclesials en els nomenaments. Hi ha una sentència eclesiàstica que ho diu amb molta claredat: “Salus animarum suprema lex”: que el bé de les ànimes sigui la suprema llei. Puc dir que aquesta ha estat la motivació del nomenament del nostre estimat bisbe auxiliar. Agraeixo al Sant Pare la seva bondat i la seva comprensió de les nostres necessitats pastorals en concedir-nos aquest ajut per al bé de tota la nostra diòcesi.
Un ajut principalment per a mi com a bisbe, en especial en funcions tan pròpies d’un bisbe com la realització de la visita pastoral –tan necessària per al bé de les comunitats cristianes- i l’atenció als sacerdots, especialment a aquells que s’inicien en el ministeri. Però també és un ajut per a tota la diòcesi, que és extensa i molt densament poblada, amb la necessitat d’una presència episcopal, que els fidels amb tota raó demanen i que és encara més necessària quan es tracta d’un bisbat jove en el que cal preveure moltes necessitats i consolidar molts aspectes de la vida cristiana.
I encara, més enllà de les nostres necessitats diocesanes, cal fer esment de la col·laboració interdiocesana, un aspecte que no es pot descuidar. Per això, estic segur que aquest nomenament ens ajudarà també en el treball pastoral de conjunt tant a la província eclesiàstica de Barcelona com en el conjunt de les diòcesis catalanes i de les de la resta l’Estat donat que els bisbes auxiliars són membres de ple dret de les conferències episcopals.
Amb aquests propòsits, disposem-nos a viure l’ordenació de Mons. Salvador Cristau com un fet que és un signe expressiu de la bondat del Senyor envers la seva Església.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa