Un cor tancat o un cor solidari

     Aquest diumenge que celebrem la solemnitat del Cos i la Sang de Crist, és també la jornada destinada a Càritas Diocesana, dia en que aquesta institució dóna compte de les seves activitats, dels seus recursos i dels seus projectes. També es realitza una col·lecta a tots els temples per ajudar aquesta institució que en aquest temps de crisi econòmica viu un augment molt considerable de persones que s’hi adrecen tot demanat ajuda. M’informen que el nombre de persones ateses durant el 2010 a la diòcesi de Terrassa va créixer un 16% respecte a les persones ateses durant 2009. Al llarg del 2010 la nostra Càritas Diocesana, com constata a la seva memòria, atengué 26.439 persones i 8.908 famílies.

     La gran majoria de persones que han demanat ajuda a Càritas a la nostra diòcesi són adultes. Aquest grup d’edat ha crescut en un 20% respecte al 2009. Majoritàriament han sol·licitat ajuda famílies amb fills, el que revela que aquest augment està en relació amb la greu crisi econòmica que vivim.

     Les persones nascudes a Amèrica del Sud baixen en més d’un 5% respecte a l’any anterior, mentre que les persones originàries del Magrib (que és la segona procedència més nombrosa) augmenten un 18%. A la nostra diòcesi, entre les persones ateses per primera vegada per Càritas es dóna la major diferència entre aquells que es troben a l’atur (76%) i els que treballen (13%), si comptem també els que ho fan a l’economia submergida.

     En les actuals circumstàncies, les persones que recorren a Càritas ho fan per atendre necessitats bàsiques. Més de la meitat del pressupost de les ajudes per resoldre necessitats bàsiques (un 66%) s’ha destinat a despeses relacionades amb la vivenda. Aquest és un dels aspectes més greus de la crisi actual. Aquest partida s’ha incrementat en un 4% en relació amb l’any anterior. La principal partida de les ajudes a la vivenda a la nostra diòcesi és la destinada al pagament d’habitacions de relloguer (74%).

     En aquest dia centrat en el gran do de l’Eucaristia, desitjo recordar a tots els meus diocesans que, des dels primers segles de la vida de l’Església, existeix una tradició d’unir la celebració de l’Eucaristia amb l’exercici de la caritat envers les persones que passen necessitats. Aquesta és una tradició que estem cridats a mantenir i, en les actuals circumstàncies, també a incrementar, si podem fer-ho i en la mesura en que puguem fer-ho.

     No dubto, per tant, a fer una crida a la solidaritat de tots amb la nostra Càritas. El lema escollit per a la jornada d’enguany és molt expressiu: “Les coses importants es fan de cor”, diu. Gran veritat, sobretot a la llum de l’antropologia de la Bíblia. En la cultura hebrea el cor és el més íntim de l’home. D’ell broten, per suposat, els sentiments i els afectes, però també els records i els pensaments, els raonaments i els projectes. El cor de l’home designa tota la seva personalitat conscient, intel·ligent i lliure. La Bíblia oposa “el cor de pedra” a un “cor de carn”. Aquest darrer és el de la persona solidària, sensible a les necessitats del proïsme i disposada a ajudar-lo. El meu reconeixement i la meva gratitud a tots els qui –sobretot amb motiu dels terratrèmols de Lorca (Múrcia)- han demostrat tenir un cor no pas tancat sinó solidari. 

     + Josep Àngel Sáiz Meneses

     Bisbe de Terrassa

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa