Un pensament de Benet XVI als joves.

He de confessar que m'admira la claredat amb què el Papa parla a tots els fidels, però sobretot als joves. Ho vaig poder comprovar especialment l'estiu passat, a Colònia, a la Jornada Mundial de la Joventut. El teòleg i el professor Joseph Ratzinger ha esdevingut un pastor que té assumida la seva missió ara més important de successor de Pere: la de confirmar els seus germans en la fe.
    M’han quedat gravades en la memòria les paraules del final de la seva homilia d’inici del ministeri petrí, el 24 d’abril de 2005, que adreçà als joves: “No tingueu por de Crist! Ell no pren res, sinó que ho dóna tot. Qui es dóna a ell, rep el cent per u. Sí, obriu de bat a bat les portes a Crist i hi trobareu la vida veritable”. Un plantejament de totalitat, que va a l’arrel més profunda de la vida i la compromet del tot. Aquest és el missatge que pot resultar atractiu per un jove de cor generós. Aquí no valen les mitges tintes ni les postures ambigües. En sentir aquesta frase, vaig pensar en aquella sentència d'un dels grans teòlegs del segle XX, el pare Karl Rahner, quan afirmà que el cristià del futur o serà un místic o no serà.
Això té una importància especial en l'apostolat amb els joves. Allò que atrau sobretot els joves és el testimoni d'una fe autèntica. I el nucli de la fe cristiana, abans que altres coses, és el descobriment, l'admiració i l'adhesió a la persona de Jesucrist. Benet XVI obre la seva encíclica Déu és amor amb aquesta afirmació: "No es comença a ser cristià per una decisió ètica o una gran idea, sinó per la trobada amb un esdeveniment, amb una Persona, que dóna un nou horitzó a la vida i, amb això, una orientació decisiva" (n. 1).
    A causa de l'encàrrec que m'han fet els meus germans bisbes de tenir cura de l'atenció religiosa als joves, se m'ha fet sovint aquesta pregunta: Què ofereix Crist als joves d'avui, molts dels quals es confessen a si mateixos com a egoistes, consumistes i poc inclinats al deure i al compromís estable? La meva resposta és sempre la mateixa: el primer que els ofereix és que el descobreixin a ell. I, en descobrir-lo, els ofereix la possibilitat de canviar, de ser millors, de no tenir por d'anar a contracorrent. Els ofereix un nou sentit a totes les dimensions de la seva vida. I els ofereix una comunitat -l'Església- en la qual trobaran uns joves que han donat i donen dia rere dia un sí a Jesucrist i no es penedeixen d'haver-ho fet, perquè en aquest camí han trobat la felicitat.
    Diu també el Sant Pare a l'inici de la seva encíclica: "Hem cregut en l'amor de Déu: així pot expressar el cristià l'opció fonamental de la seva vida”. Sant Joan ens ofereix, per dir-ho d'alguna manera, una formulació sintètica de l'existència cristiana: 'Nosaltres hem conegut l'amor que Déu ens té i hem cregut en ell.'"
    En aquest joiós temps de Pasqua meditem en la missa dominical sobre la comunicació de vida entre Crist i nosaltres. La consciència d'aquesta comunicació de vida, juntament amb el goig i l'agraïment per aquest do tan gran, és el fonament de la mística cristiana. I, com ens deia als bisbes en la nostra entrevista amb ell, amb motiu de la visita ad limina, això és el principi i el fonament de tota l'existència cristiana. Al final del número 14 de la seva primera encíclica ho diu Benet XVI amb tota claredat: "El manament de l'amor és possible només perquè no és una mera exigència: l'amor pot ser manat perquè abans és donat".

+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa   

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa