El Crist ressuscitat és la veritable novetat del món. Sempre Crist es fa present enmig de la nostra vida i de la vida de les comunitats dels seus deixebles. Però d’una manera especial en aquest temps de Pasqua. L’evangeli d’aquest diumenge ens mostra Jesús que va a l’encontre dels seus deixebles quan són a la seva feina de pescadors.
La Pasqua ens aporta una nova llum, una mirada nova que, des de la fe, ens permet afirmar que Crist és present en la nostra vida. Ell ens convida, també avui, a celebrar un àpat, com hi va convidar als seus deixebles a la riba del llac i ens obre els ulls de la fe perquè el reconeguem, talment com els va obrir els ulls als deixebles perquè el reconeguessin.
Voldria amb aquestes reflexions transmetre esperança davant les dificultats presents, tan agreujades per a molts en aquests temps de crisi econòmica. El Sínode extraordinari de l’any 1985, en el vintè aniversari de la clausura del Concili Vaticà II, en la seva declaració final ens invitava a posar “la teologia de la creu i el misteri pasqual en el centre de la predicació, de la celebració dels sagraments i de tota la vida de l’Església. Una teologia de la creu és inseparable d’una teologia de la resurrecció. “Quan els cristians parlem de la creu –deia aquest document- no mereixem que se’ns digui pessimistes, ja que ens situem en el realisme de l’esperança cristiana”.
Tenim necessitat del que aquest Sínode va definir com “una espiritualitat pasqual”. La nostra esperança està basada en el fet que Crist ha vençut el pecat, el mal i la mort. I és per mitjà de la fe i dels sagraments de la fe que podem retrobar aquest nou alè en la nostra vida.
El temps pasqual és un temps de forta vivència de la presència del Senyor ressuscitat en els signes sagramentals. Com ho dic en la carta pastoral per a aquest curs, titulada “L’alegria del sacerdoci”, “l’Església viu i celebra l’encontre entre Jesucrist ressuscitat i els homes a través dels sagraments, que són esdeveniments en els quals la gràcia arriba al cor de la persona i la història per mitjà de les paraules i els gestos realitzats segons va disposar el Senyor”.
Crist és el sagrament de Déu i l’Església és el sagrament del Crist. Els sagraments són les realitzacions més intenses de l’encontre amb Déu en l’Església, Cos de Crist i temple de l’Esperit. Els sagraments alimenten la vida de fe en les seves diferents etapes, ja que a través d’ells Crist Salvador es fa present de manera eficaç en tots els moments i situacions de la nostra vida. La celebració de cada sagrament és un moment de gràcia, un esdeveniment de salvació, una experiència de l’amor de Déu i una trobada amb el Déu que dóna vida.
Què ens demana aquesta “espiritualitat pasqual”? Ho diré amb les paraules d’una recent declaració dels delegats diocesans de família i vida de les diòcesis catalanes: “Considerem imprescindible viure la vida com un do, assaborint la joia de tenir-la i estimant-la plenament com allò més gran que hom posseeix i l’expressió màxima del patrimoni humà”.
I acaben amb un compromís que em sembla molt oportú en aquests moments de tant pessimisme i de tants atemptats contra la vida humana: “Copsem la necessitat de donar a conèixer i expandir la cultura de la vida des de la convicció de què l’Església ha d’estar al servei de la vida perquè l’estima”.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa