El segon diumenge de Quaresma, la litúrgia ens presenta a la celebració de l’eucaristia, el relat de la Transfiguració del Senyor a la muntanya del Tabor, enguany segons la narració de l’Evangeli segons sant Marc.
La Transfiguració constitueix un moment decisiu en la vida de Jesús. S’esdevé uns dies després del primer anunci de la seva passió i mort, un anunci que provoca una crisi entre els apòstols i els desconcerta. I el fet del Tabor té lloc també després de l’ensenyament de Jesús advertint-los que, si volen ser deixebles seus, hauran de seguir el mateix camí d’abnegació i sofriment, carregant la pròpia creu.
En aquesta situació, Jesús s’emporta a una “muntanya alta” els seus tres deixebles més íntims. I allí, en l’encontre de Crist amb el Pare, es produeix la Transfiguració, la manifestació de la glòria divina a través de la humanitat del Senyor. La Transfiguració és, en el camí de la Quaresma, com una llum que anticipa la Pasqua, la glòria de la resurrecció.
La finalitat de Jesús és preparar els deixebles perquè puguin afrontar els esdeveniments de la seva passió i mort, confirmar-los la seva divinitat i enfortir llur ànim per al seguiment i la imitació, evocant la glòria que seguirà a la creu i anticipant el misteri pasqual.
Contemplem aquest autèntic “misteri de llum”, recordant que el beat Joan Pau II va voler introduir l’esdeveniment del Tabor entre els misteris del sant rosari. La Transfiguració del Senyor –en el clima espiritual de la Quaresma- ens convida a contemplar el misteri de la llum de Déu present tot al llarg de la història de la salvació que culmina en Crist. El Pare fa una invitació als tres apòstols que són allí presents: “Aquest és el meu Fill estimat, escolteu-lo”.
Escoltar Jesús significa estar atents a la seva paraula i posar-la en pràctica: significa deixar que la seva llum il·lumini del tot la nostra vida; vol dir rebre d’ell –i de l’Esperit sant, enviat per ell- la força per a ser els seus testimonis davant els homes.
Per a superar les crisis i els desconcerts, per a superar l’escàndol de la creu, per a ser deixebles fidels del Senyor, per a ser els seus testimonis davant el món, són imprescindibles els moments com el del Tabor. Moments de trobada amb Crist, d’experiència profunda de fe, de llum. El testimoni de Jesucrist no és aquell qui parla de memòria o d’oïdes; cal una experiència viva i personal d’ell. Necessitem viure la unió amb Crist a través de l’oració, essent uns autèntics “oients de la Paraula” i centrar tota la nostra existència en l’Eucaristia. Amb un testimoni cristià que transmeti l’alegria i la bellesa de la vida i que sigui una referència en el camí que ajudi els altres a trobar-se amb Déu.
En el seu missatge per a la Quaresma d’enguany, el Papa comenta aquest verset de la Carta als Hebreus: “Vetllem els uns pels altres per a animar-nos a l’amor fratern i a les bones obres” (Hb 10,24). El fruit de seguir Crist –ens diu Benet XVI- és una vida que es desplega segons les virtuts teologals: es tracta d’acostar-se al Senyor amb un cor sincer i plens de fe, de mantenir indefectible l’esperança que professem, amb una atenció constant per a realitzar juntament amb els germans la caritat i les bones obres. Heus aquí un bon programa per a la Quaresma.
-
-
+ Josep Àngel Saiz Meneses
-
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa